Resultats de la cerca

El món hipermodern s’organitza al voltant de quatre processos globals d’acceleració que estarien a la base de la crisi en la qual troben sumides les societats occidentals a l’inici del s XXI l’hipercapitalisme, la hipertecnologia, l’hiperindividualisme i l’hiperconsumisme Segons els pensadors de la hipermodernitat, cap país es pot escapar d’aquestes transformacions culturals, actitudinals, tecnològiques i econòmiques que estan tenint lloc a escala planetària

Residí i treballà a París i, des del 1965, a Brusselles Situat, juntament amb GLukács i HLefebvre, a l’avantguarda dels pensadors de la raó dialèctica, publicà assaigs d’una gran qualitat i estudià els grans autors moderns de la filosofia i de la literatura Entre les seves obres cal destacar Sciences humaines et philosophie 1952 traducció catalana, 1966, Racine 1956, Recherches dialectiques 1958, Pour une sociologie du roman 1964 i Structures mentales et création culturelle 1970

Considerat un dels pensadors més importants del nostre temps Fou fundador de la facultat de ciències socials i polítiques a la Universitat de Cambridge El 1997 fou nomenat director de la London School of Economics Bon coneixedor de la teoria social clàssica, és un agut intèrpret de la societat contemporània Considera que l’època actual és un període de modernitat tardana en el qual s’agreugen les contradiccions que provoca la mateixa modernitat Crític amb l’esquerra tradicional, fou assessor del govern laborista de Tony Blair i un dels teòrics més conspicus de la tercera via, o…

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix…

En l’Antic Testament, cal distingir tres dimensions de l’amor l' amor de Déu a l’home , manifestat per les seves intervencions històriques alliberació d’Egipte, aliança al Sinaí, donació de la terra de Canaan, retorn de Babilònia, etc Déu es lliga amb Israel com un marit amb la muller L’amor de Déu a l’home no és solament el del creador a la seva obra sinó el de la mare al propi fill L' amor de l’home a Déu és una resposta a l’amor electiu de Déu, que no és estimat per les seves perfeccions sinó per les seves gestes històriques amb què s’ha compromès a favor de l’home Aquest amor no pot ésser…

Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant…

Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…