Resultats de la cerca

Creada el 26 de novembre de 1986, s’autodefinia com a pacifista, cívica, unitària, pluralista i independent de qualsevol partit, organització o institució polítiques Posà èmfasi sobretot en els mitjans pacífics i els drets humans per a la consecució del seu objectiu, la mobilització ciutadana i el foment de la cultura de la pau En foren accions característiques les seves concentracions en silenci a la via pública cada vegada que hi havia un atemptat mortal, així com l’exhibició de llaços blaus com a símbol de rebuig als segrestos d’ETA Dugué també a terme multitud de trobades informatives,…

El conformisme pot ésser resultat simplement de la socialització i en aquest sentit és un procés inconscient, efecte de coerció sia mitjançant la suggestió, sia per la por de càstig o fruit d’una voluntat conscient d’integració en el grup i d’ésser acceptat per ell

Es relaciona, sobretot, amb els delictes interpersonals com la petita delinqüència Hom sol associar-la, també, a una sèrie de condicions socials que poden variar segons les circumstàncies desocupació, pobresa, exclusió social, etc Un tractament mediàtic alarmista i exagerat de la delinqüència pot fer créixer la sensació d’inseguretat encara que aquest sentiment compartit no sempre coincideix amb allò que indiquen les taxes oficials sobre delinqüència

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà de l’escriptor i editor Maur Maria Boix i del poeta  Josep Maria Boix Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, n’ocupà la càtedra Consolat de Mar i en fou director del departament de sociologia Promotor i primer secretari general 1950-64 de l’ ICESB , publicà Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras 1964, Consideracions sobre l’objecte de la sociologia 1965, Estudios sobre la realidad social catalana 1966, Proceso de unificación del Derecho Marítimo 1966, L’àrea metropolitana de Barcelona, base humana,…

Vida i obra Llicenciat en dret i professor de la Universitat de València Fou membre del Partit Socialista Valencià i posteriorment fundà amb d’altres el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària Fou un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià Com a sociòleg feu estudis sobre el comportament sexual i sobre diversos aspectes de la marginació de la dona L’any 1973 guanyà el premi Joan Fuster per l’assaig País perplex 1974 i el 1980 el Fontanarosa amb No és natural 1980  Publicà també Amors impossibles 1983, La llum i el…

Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios sobre Autonomía e…

A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…

L’atemptat a la Rambla de Barcelona La societat catalana va ser colpejada pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost, reivindicats per l’Estat Islàmic L’atropellament massiu a la Rambla, protagonitzat per Younes Abouyaa-qoub, un jove de 22 anys, va provocar 14 morts i gairebé una vuitantena de ferits de diversa consideració La major part de les víctimes eren turistes que passejaven per un dels indrets més emblemàtics de la ciutat La mateixa nit, un escamot terrorista va fer un atac al passeig Marítim de Cambrils i va provocar la mort d’una dona Una patrulla…

El terrorisme gihadista a Europa El 7 de gener de 2015 un grup gihadista va atemptar al centre de París contra la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo , que havia publicat unes caricatures de Mahoma L'atac va ser reivindicat per l'Estat Islàmic i va provocar 12 morts i 4 ferits greus Al cap de dos dies uns terroristes de la mateixa organització van atacar un supermercat jueu, on van morir 4 persones Malgrat l'estat d'alerta màxima, el 13 de novembre, París va patir una segona onada d'atemptats perpetrats de manera simultània i coordinada per diversos escamots suïcides que van provocar la…