Resultats de la cerca

Deixeble de Hans Cornelius, fou el principal promotor de l’escola de Frankfurt, com a director de l’Institut für Sozialforschung 1930-33 i 1954-59 Professà també a la Universitat de Colúmbia Nova York, en exiliar-se a causa del nazisme 1934-50 Culturalment pessimista i políticament progressista, la seva teoria crítica qüestiona l’instrumentalisme de la raó tecnicopositiva occidental, així com el marxisme ortodox i vulgar És autor, entre d’altres, de Studien über Autorität und Familie ’Estudis sobre l’autoritat i la família’, 1936 en collaboració amb H Marcuse i altres, Dialektik…

Aquest pensament, present ja en el món grec estoics i cínics, fou recollit per l’illuminisme, el qual, en nom de la raó i de la llei natural, idèntica per a tots els homes, predicà la instauració d’un ordre universal capaç de garantir la llibertat i el progrés

Residí i treballà a París i, des del 1965, a Brusselles Situat, juntament amb GLukács i HLefebvre, a l’avantguarda dels pensadors de la raó dialèctica, publicà assaigs d’una gran qualitat i estudià els grans autors moderns de la filosofia i de la literatura Entre les seves obres cal destacar Sciences humaines et philosophie 1952 traducció catalana, 1966, Racine 1956, Recherches dialectiques 1958, Pour une sociologie du roman 1964 i Structures mentales et création culturelle 1970

Professor a la London School of Economics des del 1929 i primer president de la British Sociological Association, s’interessà per la interdependència entre la vida mental i les relacions socials Rebutjà la concepció d’un esperit social o de grup, defensà l’evolucionisme i cregué que la raó era el motor de la història Escriví, entre altres obres, The Psychology of Society 1921, Studies in Sociology 1932, Sociology 1934 i The Idea of Progress a Revaluation 1953

Fa referència a aquells processos protagonitzats per determinades institucions, com escoles i hospitals, on es dóna un tracte diferenciat i poc acurat a determinats grups o collectius de ciutadans També s’esdevé quan les administracions no posen els mitjans necessaris per a facilitar que certs individus puguin rebre els serveis que els pertoquen La discriminació institucional està profundament arrelada en molts països, i influeix negativament en la manera de percebre les persones i tractar-les per raó del sexe, discapacitat, classe, ètnia i orientació sexual

Suposa la identificació i la participació dels individus i els grups parcials en la societat global de què formen part La integració no és mai total, per raó de la diversa identificació i participació dels diferents elements que hi són vinculats, i d’ací els conflictes, factors de disgregació En una situació poc conflictiva, l’acceptació dels valors normatius de convivència i dels compromisos establerts entre els grups interessats garanteix la dinàmica integrativa altrament, la integració només pot ésser mantinguda forçadament, amb la consegüent supressió de la independència dels…

La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea de progrés resta molt…

Professor a la Universitat de Kiel des del 1881, en fou expulsat pels nazis 1933 Desenvolupà una teoria sociològica que intentava de connectar la teoria orgànica i la teoria contractual de la societat En la seva obra cabdal, Gemeinschaft und Gesellschaft ‘Comunitat i associació’, 1887, definí les comunitats Gemeinschaften com a agrupacions basades en les relacions personals i en les quals la raó d’ésser està en elles mateixes el matrimoni, l’amistat i el clan en són exemples i les associacions Gesellschaften com a organitzacions estructurades de forma racional per tal d’obtenir finalitats…

Comprèn aquells estats, regions, províncies, etc en què el francès és llengua oficial única o bé cooficial i els habitants l’empren com a llengua habitual Segons l’Observatori de la Llengua Francesa, el nombre de francòfons el 2014 era d’uns 270 milions, repartits arreu del món, principalment per Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord Quebec El terme francofonia fou introduït pel geògraf Onésime Réclus l’any 1880, però l'ús no es consolidà fins al cap d'uns cinquanta anys Tanmateix, el concepte es traduí en una primera iniciativa el 1926 l’Association des Écrivains de Langue Française Fites  …

El terme fou creat i desenvolupat conceptualment pel sociòleg alemany Ulrich Beck a partir de l’anàlisi de fenòmens de risc que afecten les societats industrials en un període de globalització creixent Hom parla de risc en un doble sentit d’una banda, la societat està en perill, en situació de risc i, de l’altra, cal seguir arriscant i apostant, ja que ens trobem inevitablement dins del joc això pot suposar assumir nous riscos El risc no comporta necessàriament una situació de perill, però sempre genera incertesa L’home modern pretén exercir un control important sobre el medi natural i sobre…