Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
taxa d’avortament
Sociologia
Nombre d’avortaments referits al nombre de dones fecundades en un temps donat.
Hom sol referir-lo al nombre d’avortaments entre mil dones fecundades en un any
tecnoestructura
Sociologia
Grup de treballadors assalariats amb un alt nivell de coneixement tècnic i especialitzat que ocupen una posició de poder en les grans empreses.
El terme fou ideat per JKGalbraith a The New Industrial State 1967 per a referir-se a la xarxa d’organitzacions que presideix la presa de decisions dins de l’empresa
negacionisme
Sociologia
Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories i fenòmens del món natural que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
Inicialment aquest terme s’emprà per a referir-se a la posició de determinades persones anomenades negacionistes que negaven que l’ Holocaust hagués existit Posteriorment el terme s’ha aplicat a d’altres camps, com ara el canvi climàtic o la pandèmia de la COVID-19 del 2020 El negacionisme sovint recorre a contraarguments basats en conspiracions o conxorxes de grups poderosos interessats a difondre falsedats
gènere
Sociologia
Terme introduït en la sociologia per referir-se a la diferenciació social entre els dos sexes.
Tradicionalment, els papers sexuals eren concebuts com a resultat d’una divisió natural del treball, que assignava a les dones les responsabilitats domèstiques i l’educació dels fills, mentre que per a l’home es reservaven les activitats professionals en l’àmbit públic Convé distingir entre les diferències socials i les diferències biològiques entre homes i dones La divisió sexual de les tasques no és pas una conseqüència natural de les diferències biològiques, sinó que ha estat producte de la història i, per tant, es tracta d’una realitat socialment construïda i mantinguda Les teories…
menor estranger no acompanyat
Sociologia
Estranger menor d'edat que es troba sense familiars i en situació irregular i de possible desemparament.
El terme, usat sovint amb la forma mena , derivada de la sigla, es començà a utilitzar a la primera dècada del segle XXI juntament amb d’altres de similars, com ara MEINA menor estranger indocumentat no acompanyat, per a referir-se als menors d’edat sense pares, familiars o tutors coneguts que, procedents d’estats en vies de desenvolupament, entren de manera irregular a l’Estat espanyol, on duen una existència atzarosa, generalment sense domicili estable i amb un alt risc d’incórrer en la delinqüència La crisi migratòria a Europa provocada per les guerres de Líbia i Síria…
societat civil
Sociologia
Conjunt d’associacions, entitats i institucions no polítiques que pretenen desenvolupar una activitat social de caràcter educatiu, cultural, sociopolític, sindical, etc.
Formen la societat civil les fundacions, les associacions privades sense ànim de lucre, els clubs, les empreses privades, els collegis professionals, etc Dins l’àmbit de les ciències socials, però, no hi ha un consens general sobre la noció exacta de societat civil, ja que no queda clara la separació, teòrica i empírica, existent entre les relacions polítiques, econòmiques i socials Al s XVIII, AFerguson 1767 parlà de societat civil per referir-se a un estat de civilitat conseqüència de la civilització Tanmateix, el terme societat civil acabà penetrant a la sociologia a través de…
violència sexista
Sociologia
Agressió física o greuge moral protagonitzat per una persona en contra d’una altra del sexe oposat.
El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se…
sindicat
Història
Política
Sociologia
Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer , format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol , que agrupa els treballadors del camp el sindicat agrícola , que agrupa sobretot els grans propietaris rurals cambra d'agricultura el sindicat patronal , o agrupació d’empresaris per a la defensa de llurs interessos patronal i el sindicat d’estudiants , que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d’estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu, en…
organització no governamental
Sociologia
Associació voluntària no lucrativa formada per particulars, independent de l’estat i dedicada a tasques amb finalitats solidàries.
L’acció de les ONG es dirigeix a afavorir l’accés a drets o béns bàsics a individus o collectius que normalment en són privats La solidaritat subjacent a totes les ONG inclou tant l’assistència immediata de necessitats elementals salut, alimentació, habitatge, escolarització etc, com el desenvolupament de recursos que permetin als individus un determinat nivell d’autosuficiència Bé que històricament els estats occidentals han assumit en un grau variable tasques d’aquesta mena en forma de seguretat social, programes d’assistència i ajuts diversos a la població que administren, les prioritats i…
glocal
Sociologia
Terme proposat per Ronald Robertson (1995) per a referir-se a les formes asimètriques de relació i interacció que hi ha entre els processos de tipus internacional (mundialització o globalització) i els processos de tipus local (localització).
La mundialització comporta la creació d’un marc de referència global i ha creat, alhora, la necessitat d’elaborar referents concrets i propers que permeti als ciutadans identificar-s’hi La dialèctica entre allò global i allò local fa que, al costat d’un procés d’homogeneïtzació cultural, emergeixin diferències culturals que no es poden entendre, simplement, com el producte d’una reacció a la globalització La mundialització ha afavorit també un procés de fragmentació, heterogeneïtat i hibridació cultural