Resultats de la cerca

Els guetos acostumen a ésser barris o sectors suburbials d’una ciutat, més o menys aïllats i integrats per conjunts ètnics diferents de la resta de la població A les grans ciutats dels EUA n'hi ha de constituïts per barris sencers, sobretot de negres i de porto-riquenys Als països de l’Europa industrialitzada n'hi ha de formats per obrers emigrats de països meridionals espanyols, portuguesos, turcs, grecs i italians

Es tracta d’una situació de privació de recursos que experimenten algunes persones amb relació a la resta de la societat

La personalitat social —en incessant desenvolupament mitjançant el procés de socialització— resta intrínsecament vinculada a tot el fenomen de la cultura

Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories

Pot ésser, en relació amb l’observador, no participant o participant, declarada o clandestina L’observador no participant resta fora del sistema o de la situació que ell estudia l’observador participant assumeix el seu paper i es compromet en els límits del seu camp d’observació L’observador declarat és identificat en tant que enquestador per les persones observades l’observador clandestí no ho és Aquestes dues classificacions moltes vegades s’agrupen i l’observador participant s’identifica amb l’enquestador

En aquest sentit polític, el mot fou emprat i divulgat per l’escriptor rus Ivan Turgenev L’anarquisme que, com a tendència radicalment antiautoritària, pot ésser adscrit ideològicament a la línia nihilista, no presenta als Països Catalans, com tampoc a la resta de la península Ibèrica, aportacions d’importància en el terreny de l’elaboració doctrinal En canvi, en la pràctica, poden ésser considerats com a manifestacions de significat nihilista els atemptats terroristes particularment els comesos entre el 1880 i el 1910 contra persones considerades com a representatives de l’ordre social vigent

Les idees de contracte social, d’individualisme i d’un primigeni estat de natura —estretament lligades amb la mentalitat burgesa del s XVII— foren decisives en el desenvolupament del pensament polític i del dret constitucional de l’època Com a primers contractualistes, Thomas Hobbes i John Locke establiren el contracte social com a mitjà per a posar fi a les hostilitats entre els individus, els quals delegarien llurs drets en una persona sobirana L’aportació més clàssica en la matèria cristallitzà en l’obra Du contrat social de Jean-Jacques Rousseau Actualment la consideració d’un estadi humà…

A La Teoria de la classe ociosa 1899, Thorstein Veblen considerà que la classe superior està en condicions d’imposar el seu estil de vida com un model de referència a seguir o a respectar per a la resta de classes socials La noció d’estil de vida comporta una versió estilitzada de la societat entesa com un tot més o menys harmònic i és molt important si es volen tractar fenòmens com els de la moda o les cultures juvenils Es tracta d’un terme que actualment gaudeix d’un ús ampli i variat, tant en el camp de la sociologia com, principalment, en la investigació sobre l’estratificació social o en…

La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea de progrés resta molt lligada a les…

 És un terme emprat pel sociòleg nord-americà George Ritzer en el seu llibre McDonaldization of Society 1995, en el qual considera que les companyies de menjar ràpid han esdevingut el paradigma i el nou model organitzatiu de la societat contemporània a tots els països El procés de racionalització de les societats postindustrials no es basa en el model burocràtic com defensava Max Weber per a les societats industrials, sinó en el de les empreses de menjar ràpid Els principis que mouen a aquesta cadena s’estan estenent a la resta d’esferes de la vida social Hom destaca quatre components…