Resultats de la cerca

La monogàmia, que és la base de la societat monògama, ha estat considerada pels teòrics de l’evolucionisme com l’últim i més perfecte estadi de la unió dels individus dins la societat humana en el seu camí vers la civilització Segons aquesta opinió, aquest camí s’inicià a l’etapa del salvatgisme amb la promiscuïtat, continuà al període de la barbàrie amb la poligàmia i arribà a la civilització amb la monogàmia No hi ha, però, absolutament cap fet que aboni aquesta teoria Hi ha pobles molt primitius, com els fueguins, que són monògams, i pobles civilitzats, com els musulmans, que són polígams…

La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en desavantatge

Hom sol referir-lo al nombre d’avortaments entre mil dones fecundades en un any

L’enfortiment, per exemple, de posicions ideològicament regressives pot provocar una reacció de caràcter progressiu i àdhuc revolucionari, i a l’inrevés En aquest sentit general la reacció sol restar vinculada al que hom anomena oposició

El terme fou introduït per subratllar la diferència entre els treballadors manuals i industrials obrer dels que no ho són, i és equivalent a l’expressió anglesa white collar ‘coll blanc’, la qual alludeix al vestit que sol distingir els altres assalariats dels obrers

Sol consistir en la privació de la llibertat o en la imposició del pagament d’una determinada quantitat, encara que en alguns supòsits també pot implicar la pèrdua d’un bé o d’un dret En cap cas l’administració civil no pot imposar penes que directament o subsidiàriament impliquin privació de llibertat

L’autoritarisme es troba en els individus autoritari i també en els sistemes socials En aquests és demanada l’obediència inqüestionada a un cap, capitost, dèspota, suprem sacerdot, pater familias , etc Políticament, l’autoritarisme és característic dels règims antidemocràtics, on el poder és concentrat en un sòl òrgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels subsistemes i l’oposició política és suprimida

Es relaciona, sobretot, amb els delictes interpersonals com la petita delinqüència Hom sol associar-la, també, a una sèrie de condicions socials que poden variar segons les circumstàncies desocupació, pobresa, exclusió social, etc Un tractament mediàtic alarmista i exagerat de la delinqüència pot fer créixer la sensació d’inseguretat encara que aquest sentiment compartit no sempre coincideix amb allò que indiquen les taxes oficials sobre delinqüència

Aquest fenomen és exclusiu dels països desenvolupats en els quals el creixement de la població no depèn de la mortalitat, sinó de la natalitat deslligada de la fecunditat natural Fou àmpliament registrat després de la Segona Guerra Mundial àdhuc en països no belligerants, com Suècia, fet que demostra que no fou exclusivament un fenomen de supernatalitat de recuperació, com sol registrar-se després d’una guerra o epidèmia

Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim