Resultats de la cerca

El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se violència…

Doctorat en dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia, on amplià estudis en 1972-75, fou director general d’universitats al Ministeri d’Educació i Ciència 1982-85 Professor visitant a la Universitat de San Diego Califòrnia el 1979, és catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1982 i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Influït per l’Escola de Frankfurt, ha aprofundit en l’estudi de la història del pensament social, la teoria sociològica, la sociologia del coneixement, la ciència…

Té com a vehicle les xarxes socials, i l’etiqueta #MeToo ‘jo també’ en resposta a una denúncia concreta, compartida per dones que han estat objecte d’agressions masclistes L’efecte multiplicador que genera compartir el missatge crea un vincle solidari en el collectiu de dones agredides, crucial per a fer pública la magnitud del problema i crear una consciència de grup vulnerable La frase fou ideada el 2006 per la nord-americana Tarana Burke, que suggerí en un missatge de Twitter respondre #MeToo a les dones que havien estat objecte de violència masclista Tanmateix, no fou fins l’any 2017,…

Creada el 26 de novembre de 1986, s’autodefinia com a pacifista, cívica, unitària, pluralista i independent de qualsevol partit, organització o institució polítiques Posà èmfasi sobretot en els mitjans pacífics i els drets humans per a la consecució del seu objectiu, la mobilització ciutadana i el foment de la cultura de la pau En foren accions característiques les seves concentracions en silenci a la via pública cada vegada que hi havia un atemptat mortal, així com l’exhibició de llaços blaus com a símbol de rebuig als segrestos d’ETA Dugué també a terme multitud de trobades…