Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
farina
Utilitació de farina per l'elaboració de pa
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…
farina làctia
Farina làctia
Alimentació
Mescla de farina de cereals o de llegums, transformada parcialment en maltosa i dextrina, amb llet polvoritzada.
És emprada en dietètica infantil, en els primers mesos, com a aliment de trànsit entre l’alletament i l’alimentació integral
farina de peix
Farina de peix
Alimentació
Nutrient constituït per les restes de peixos després d’haver-ne extret l’oli i d’haver-los sotmesos a la mòlta i a l’assecatge.
És emprada com aliment per al bestiar
farina de galeta
Farina de galeta
maduració de la farina
Alimentació
Millorament de les propietats reològiques de la farina destinada a panificació, aconseguit durant l’emmagatzematge i degut a oxidació.
Va acompanyat de pèrdua de color També pot ésser aconseguit amb additius àcid ascòrbic, bromat potàssic i persulfats
pasta
Pasta de galetes estirada
© Istockphoto
Alimentació
Massa plàstica feta amb farina i aigua.
Segons el tipus de blat emprat, serveix per a fer pa, galetes o pastes alimentoses És anomenada també pasta de farina
prova de Pekar
Alimentació
Assaig d’orientació per a avaluar les impureses i la parasitació d’una farina.
Consisteix a prémer una mica de farina sobre una tauleta negra, en sec, amb aigua o en solució de pirocatequina, i observar-la a ull nu o amb lupa
pa
Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que…
maltatge
Alimentació
Operació de convertir l’ordi en malt.
Els grans d’ordi, un cop nets, són deixats en remull durant tres o quatre dies i després són estesos en locals condicionats perquè hi germinin Quan els gèrmens atenyen la llargada dels grans, hom els sotmet a un corrent d’aire calent que fa que els uns se separin dels altres Els grans són torrats a 80 o 90°C i mòlts De la farina poc torrada surt cervesa del tipus daurat , i de la farina molt torrada, del tipus negre