Resultats de la cerca
Es mostren 1329 resultats
brou
Alimentació
Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris, segons la natura dels quals hom parla de brou vegetal (fet amb hortalisses) o de brou de carn (fet amb carn, ossos, menuts, etc); és comuna la preparació casolana de brous mixts.
El valor calòric del brou és petit 100 cal/litre, puix que ho és el seu residu sec El valor dietètic radica en el seu contingut en peptones i aminoàcids solubles procedents de l’ebullició prolongada té un efecte aperitiu Atès l’elevat contingut en nitrogen dissolt, els brous són emprats en dietes on l’assimilació de nitrogen hagi de fer-se d’una forma planera
bromatologia
Alimentació
Ciència dels aliments.
Es tracta d’una disciplina quimicobiològica, amb vessants tecnològics i sanitaris, aplicada als aliments i llurs ingredients, que utilitza moltes ciències fonamentals biologia, bioquímica, física, microbiologia, química, etc i participa en la problemàtica de la tecnologia aplicada bioenginyeria, enginyeria química, tècnica d’envasament, etc S’ocupa de l’estudi de la composició i propietats dels aliments i llurs ingredients matèries primeres destinades al consum directe o a l’elaboració d’aliments manufacturats i productes alimentosos preparats per la indústria alimentària dels processos de…
bromatòleg | bromatòloga
bagàs
Alimentació
Química
Romanalla obtinguda durant certs processos d’elaboració d’aliments, com les matèries insolubles separades per filtració durant la fermentació de most (vi, cervesa), els residus d’extracció de la canya de sucre, els residus del premsat de taronges després d’extreure’n l’oli essencial, els residus d’olives i llavors oleaginoses després d’haver-ne separat l’oli per pressió, etc.
És emprat generalment en la fabricació de pinso com a combustible, etc
bacallà
Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
autooxidació
Alimentació
Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.
El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls coure, ferro Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror
arrow-root
Alimentació
Fècula rica en midó que hom obté dels tubercles de Maranta arundinacea
i d’altres plantes tropicals ( Zamia floridana, Canna edulis, Curcuma angustifolia
, etc).
El midó d' arrow-root és de molt fàcil digestió i resulta útil com a aliment de malalts i d’infants