Resultats de la cerca
Es mostren 1327 resultats
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…
granissat
Granissat
Alimentació
Beguda refrescant, parcialment congelada i de consistència granulosa.
gouda
Formatge gouda
© Turisme d’Holanda
Alimentació
Formatge holandès elaborat amb llet de vaca entera o parcialment descremada, originari de la ciutat del mateix nom; és presentat tradicionalment en forma de bola i recobert de cera groga.
gossipol
Alimentació
Botànica
Pigment de color groc present a les llavors del cotó.
Té un cert caràcter tòxic que cal eliminar mitjançant l’escalfor quan el cotó és destinat a finalitats alimentàries
gormand | gormanda
Alimentació
Dit d’aquell a qui agrada de menjar bé i amb plats abundosos, que representen en conjunt una dieta superior a la necessària per a les condicions específiques de la persona.
gorgonzola
Gorgonzola
kaythaney (CC BY-NC 2.0)
Alimentació
Formatge tou i mantegós, elaborat amb llet entera de vaca, de forma cilíndrica, en el qual s’ha provocat el desenvolupament del fong Penicillium glaucum que fa a la pasta viada, d’un color verdós.
La maduració es realitza en un ambient humit i a temperatura baixa 5-6°C durant 2-6 mesos D’aroma intens i de tast característic, recorda potser el rocafort Originari de Gorgonzola i de Valsassina, és ja un producte típic de tota la Llombardia, el Piemont i l’Emília-Romanya
cirera
Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels regadius antics…
txitxa
Alimentació
Beguda alcohòlica simple (5-8° d’alcohol), obtinguda del blat de moro per un procés de salivació (que converteix el midó en sucre), seguit d’una fermentació; és pròpia de la població indígena de l’Amèrica Central i de la regió andina.