Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
sifó
Alimentació
Transports
Recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit…
gelificant
Alimentació
Additiu emprat en la indústria alimentària per a formar masses semisòlides que engloben l’aigua en una xarxa o xarxes fins a arribar a fixar la textura adient a l’aliment.
Acostumen a ser productes d’extracció natural, com les pectines obtingudes de la pell de llimona o del bagàs de poma, és a dir, llargues cadenes, ramificades o no, formades per diverses seqüències de glúcids simples i/o els respectius àcids No formen veritables solucions, fet degut a la mida de les seves molècules, tot i que tenen un elevat poder d’atracció de l’aigua, que provoca l’increment de la viscositat i l’espessiment La capacitat de gelificar pot ser reversible tèrmicament Hi ha ingredients tradicionals, com la gelatina, i altres proteïnes o midons que tenen també…
cafetera
© C.I.C.-Moià
Alimentació
Aparell per a obtenir la infusió de cafè.
És basat fonamentalment en el principi de percolació o de condensació en l’anomenada cafetera exprés Les cafeteres d’ús domèstic, que han substituït les antigues mànegues, són constituïdes generalment per dos recipients, acoblats o no, amb un dipòsit intermedi per al cafè mòlt, proveït de filtre un dels recipients conté l’aigua ja escalfada prèviament o per escalfar i l’altre és destinat a recollir la infusió ja feta en passar l’aigua calenta o el vapor d’aigua pel dipòsit intermedi Algunes porten integrat el sistema, generalment elèctric cafetera…
castanya
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Llavor comestible del castanyer.
Les castanyes seques amb un 12-15% d’aigua, bullides 70% d’aigua o torrades 40% d’aigua tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farina, marron-glacés Són també consumides com a fruita seca la part comestible representa del 21 al 25% del pes del fruit, i es caracteritza per la quantitat relativament baixa de greix que conté i per l’elevat percentatge de glúcids totals
panificació
© Fototeca.cat
Alimentació
Conjunt de processos físics, químics i bioquímics que tenen lloc en la transformació en pa d’una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos altres ingredients.
És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…
pasta
© Istockphoto
Alimentació
Massa plàstica feta amb farina i aigua.
Segons el tipus de blat emprat, serveix per a fer pa, galetes o pastes alimentoses És anomenada també pasta de farina
maceració
Alimentació
Farmàcia
Operació consistent a posar en contacte amb un líquid una substància vegetal o animal (fulles, tiges, òrgans) prèviament esmicolada, per extreure’n els principis actius.
El líquid de maceració pot ésser aigua o una mescla d’alcohol i aigua a la temperatura ambient, a la qual hom afegeix sovint un àcid o un àlcali per facilitar-ne l’extracció Constitueix la primera etapa de la lixiviació