Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
alga de mar
Alimentació
Botànica
Planta fanerògama herbàcia, de la família de les potamogetonàcies, de fulles llargues que poden arribar a fer un metre i molt estretes; flors masculines i femenines arrenglerades en un espàdix linear.
Viu als fons marins litorals, i sovint, com el nom vulgar ja indica, hom la pren per una alga
tonyina
© World Trade Tuna
Alimentació
Ictiologia
Teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, d’una gran mida (fins a 3 m i 500 kg de pes), amb el dors d’un color blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós, amb dues aletes dorsals, pínnules anals i dorsals, cua semilunar i pell coberta d’escata.
Depredador molt actiu a la zona pelàgica, viu solitari i habita fins en unes profunditats de 1000 m durant tot l’any, llevat a la primavera, que forma grans bancs que s’apropen a la costa per fresar, moment que hom aprofita per llur pesca, amb almadraves o amb xarxa i arpó Habita en les mars temperades de tot el món, i la seva pesca ha originat una activa indústria conservera La seva carn, fresca, salada o en conserva, és agradable i nutritiva La seva composició és d’un 59% d’aigua, 13-27% de pròtids i 9-13% de lípids A vegades, si no ha estat condicionada d’una manera adient,…
probiòtic
Alimentació
Microorganisme viu que causa un efecte positiu en l’organisme més enllà de l’efecte nutritiu convencional si s’ingereix en quantitat suficient.
Els probiòtics es troben al iogurt i en altres llets fermentades fresques lactobacils i en forma de fàrmac o agent que, administrat per via oral, participa en l’estabilització de l’equilibri de la flora microbiana present en el tracte digestiu En alimentació, el consum habitual de iogurts i llets fermentades té efectes beneficiosos per a la salut i millora l’equilibri de la flora bacteriana intestinal En ramaderia, també s’empren els probiòtics com a additius alimentaris que s’afegeixen a la ració del bestiar i l’aviram amb la finalitat d’augmentar l’aprofitament de l’aliment
bacallà
NOAA (CC0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà de l’Atlàntic, tant morfològicament com etològicament, que viu a les costes d’Alaska.
Els bancs no han estat tan explotats per la pesca com els del bacallà de l’Atlàntic, però tenen una riquesa similar És objecte de la mateixa transformació i comercialització que el bacallà de l’Atlàntic
patrimoni cultural immaterial
UNESCO
Art
Folklore
Arquitectura
Música
Alimentació
Conjunt de testimonis no tangibles que conformen l’herència cultural de la societat.
Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals les arts de l’espectacle música tradicional, dansa i teatre els usos socials, els rituals i els actes festius els coneixements…
alga
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…
cervesa
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Beguda alcohòlica simple (3 a 5% d’alcohol), obtinguda per fermentació d’una infusió de malt, blat de moro i altres cereals, amb addició de llúpol.
Coneguda ja a Egipte fa 6000 anys, d’allà s’estengué a Europa a través de Grècia A l’edat mitjana la producció se centralitzà als monestirs, però, en anar-ne augmentant el consum durant els segles XVII i XVIII, hom començà a construir cerveseries L’obtenció de cervesa comprèn les següents etapes preparació del malt ordi germinat, maceració, cocció del most i fermentació La finalitat de la maceració és dissoldre al màxim les parts útils del malt té lloc una sacarificació del midó, que es transforma en dextrines per acció de les amilases, i una degradació de les matèries nitrogenades complexes…
blat
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…