Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
hibernació
Alimentació
Procediment aplicat als olis comestibles consistent en un refredament a baixes temperatures i una posterior decantació de l’oli líquid que sobreneda, per separar-lo de les estearines insolubilitzades.
Hom aconsegueix així un oli límpid i transparent que no s’enterboleix amb el fred
traçabilitat interna
Alimentació
Traçabilitat d’un producte alimentari dins d’una empresa, que permet obtenir informació sobre el seu procés d’elaboració, incloent-hi les matèries primeres, els productes utilitzats i els resultats de l’autocontrol.
Requereix tenir en compte les divisions, els canvis o les barreges de lots, així com el nombre de punts en què és necessari establir registres
escala hedònica
Alimentació
Sistema de valoració numèrica utilitzat en la tècnica de quantificar l’acceptació nutritiva (tast, generalment) d’un aliment.
Comprén des del valor 9 agrada extraordinàriament fins a l’1 desagrada extraordinàriament, passant pel valor mitjà 5 no agrada ni desagrada El recull dels valors de diferents degustadors permet, així, un tractament estadístic que dóna representativitat als resultats degustació
amilograma

Amilogrames tipus: activitat (ALFA)-amilàsica alta (a), mitjana (b) i deficient (c)
© fototeca.cat
Alimentació
Gràfic obtingut amb l’amilògraf.
Posa en evidència el grau d’intensitat de l’activitat α-amilàsica de les farines de blat o de sègol, permetent així de preveure les pertorbacions que es produiran en el procés de panificació com a conseqüència d’un excés o d’un defecte d’aquesta activitat enzimàtica
utilització neta proteica
Alimentació
Percentatge de nitrogen ingerit que és retingut per l’organisme.
Paràmetre per a mesurar el valor nutritiu de les proteïnes, equival al valor biològic multiplicat per la digestibilitat de la proteïna estudiada Una proteïna és completa si UNP=100 Es determina amb una ingestió al nivell just de manteniment o per sota Si no és així, és designada com a UNP operativa
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
aliment natural
Alimentació
Aliment que no ha estat processat, alterat o modificat en cap moment de la seva producció o distribució.
Així, els productes vegetals naturals es cultiven sense l’ús d’adobs químics ni pesticides, els cereals es comercialitzen integrals i els derivats làctis s’elaboren amb mètodes artesanals Des dels anys setanta existeixen empreses i comerços dedicats exclusivament a la producció i la venda d’aliments naturals, anomenats també aliments biològics
producte de proximitat
Alimentació
Nom que reben els productes agroalimentaris que es caracteritzen perquè la distància màxima entre el productor i el consumidor final no supera els 100 km i perquè en la seva comercialització participa, com a molt, un intermediari.
També és anomenat kilòmetre 0 , nom que s’aplica així mateix tant a la venda com al consum d’aquests productes El concepte nasqué al final de la dècada de 1980 a Itàlia, amb el moviment slow food El 2013, la Generalitat de Catalunya establí un segell per a acreditar la venda de proximitat
brou deshidratat
Alimentació
Producte obtingut per barreja en forma deshidratada d’extrets de carn, d’hidrolitzats de proteïnes, d’extrets de llevat, de vegetals, de glutamat monosòdic, de greix, de sal i d’espècies en una proporció que doni per dissolució o ebullició en aigua una composició organolèptica o dietètica del mateix ordre que la del brou.
Per tal d’assegurar la qualitat d’aquesta composició, els codis alimentaris en regulen les proporcions, i així, a l’Estat espanyol, hom exigeix en els brous de carn, per exemple, un contingut mínim del 10% d’extret de la carn corresponent a la seva denominació, el 2,5% de nitrogen i un màxim del 65% de sal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina