Resultats de la cerca

Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és com més va…

Per a matèries pulverulentes o en pasta és freqüent un sistema d’envasament que consisteix a aspirar el producte per un cilindre que bascula i expulsa la càrrega mitjançant un èmbol, i retorna després a la posició inicial hom aconsegueix la variació de la càrrega graduant el recorregut de l’èmbol Per a matèries que flueixen per llur propi pes, hom empra generalment màquines amb aparell mesurador de volum o pesador, alimentat de manera intermitent amb el material a envasar i que, un cop seleccionada la quantitat necessària, la buida dins l’envàs ja preparat En certes tècniques d’envasament de…

El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació Igualment, el diòxid…

El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la legislació…

La finalitat és retenir-ne l’aigua, retardar-ne l’assecament i mantenir-ne la textura inicial, o també protegir els congelats de l’agressió que patirien pels cristalls de gel També s’utilitzen molt com a edulcorants de volum En són exemples el xarop de glucosa, el sucre invertit, la mel, el sèrum de formatge en pols, el glicerol i el sorbitol Tots aquests permeten afegir-hi sucre sense haver d’augmentar la quantitat d’aigua, amb la qual cosa es pot prevenir el creixement de fongs

Els complements alimentaris solen consistir en un concentrat de nutrients, habitualment vitamines i minerals, o altres substàncies amb efectes fisiològics extractes de plantes, aminoàcids, enzims, etc Es comercialitzen en dosis diverses i es presenten en diferents formats, com ara pastilles, càpsules, ampolles, sobres, etc, encara que també es poden trobar en forma d’aliment, com per exemple barretes o sucs Tots els complements alimentaris són regulats per llei i han d’estar correctament etiquetats segons la normativa vigent

El dioctilsulfosuccinat sòdic és un dispersant acceptat per la majoria de codis alimentaris

Diversos gallats d’alquil propil, octil i dodecil són emprats com a additius alimentaris antioxidants No són tòxics a dosis normals i poden transmetre un cert sabor amarg i produir astringència