Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
gingebre
Rizomes de gingebre
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 60 a 100 cm d’alçada, de fulles compostes grosses i de flors groguenques vorejades de porpra, reunides en espiga.
El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment Oriünda del sud-est d’Àsia, és plantada en totes les regions tropicals
matafaluga
Matafaluga
© C.I.C - Moià
Alimentació
Fruit aromàtic de la matafaluga, emprat en condiments i infusions.
concret
Alimentació
Producte aromàtic, sòlid o pastós, obtingut de plantes i flors aromàtiques per l’acció dissolvent d’hidrocarburs i llur posterior evaporació.
Conté olis essencials, àcids grassos, ceres i, en general, totes les substàncies solubles en hidrocarburs És emprat, com a ingredient en composicions aromàtiques, per a ús alimentari i per a perfumeria
te
Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…
bénédictine
Alimentació
Licor aromàtic, de color groc, d’uns 40° alcohòlics, que hom prepara macerant en aiguardent de vi un seguit de productes vegetals (herbes, arrels, escorces, etc), després és destil·lat i hom hi afegeix xarop de sucre.
La seva invenció final s XVI és atribuïda a Dom Bernat Vincelli, de l’abadia benedictina de Fécamp Seine-Maritime, que el considerà un tonificant
havarti
Alimentació
Formatge danès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, tova i flexible, amb forats petits, de sabor suau i aromàtic, que conté fins a un 60% de matèries grasses, malgrat que també n’hi ha amb un 45%.
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
iuzu
Botànica
Agronomia
Alimentació
Fruit comestible del iuzu, molt aromàtic, que sol fer entre 5 i 8 cm de diàmetre, de forma aplatada, amb una arèola molt marcada, pell rugosa de color verd o groc segons el grau de maduresa, i polpa groga, molt àcida i amb força llavors, molt apreciat com a condiment en la gastronomia oriental.