Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
formatge de Menorca
Formatge de Menorca
Alimentació
Formatge dur, cru i premsat, de forma quadrada amb els cantells arrodonits, elaborat a Menorca.
Hom fa coagular llet de vaca amb caseïna, i el producte és premsat Després hom el sala amb salmorra, al 10%, el fa madurar durant un mes i, finalment, és untat amb oli
manxego
Formatge manxego
Alimentació
Formatge cru, elaborat amb llet d’ovella feta prendre amb quall animal i treballat a 30°C.
La pasta és emmotllada, premsada i coberta amb salmorra durant dos dies Hom el fa madurar durant un mes, si fa no fa, a fi d’obtenir els tipus tendre, semisec i sec És produït especialment a la Manxa
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…
guaiaba
Alimentació
Botànica
Fruit del guaiaber, de figura globosa, ovoide o piriforme, de pell groguenca i de carn blanca, groga o rosada, que és menjat cru o en compota.
sobrassada
Sobrassada de Mallorca
Alimentació
Embotit cru, tou, vermell, fet amb pasta de carn de porc (i eventualment de boví), cansalada i greix de porc, adobat amb sal, pebre vermell i altres espècies.
La barreja madura abans d’omplir-ne el budell i dessecar-se És típic de les Illes Balears i Pitiüses
salami
Alimentació
Embotit cru, assecat i fumat, de color vermell fosc, fet amb mescla de carns de porc, de boví, o de porc i boví, i cansalada o greix de porc, finament trinxada.
bacallà
Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
salsitxa
Alimentació
Embotit tou, cru, vermell o blanc (segons que contingui pebre vermell o blanc), fet amb carn de porc, de vegades barrejada amb carn de boví, picada i barrejada amb greix de porc, i d’un diàmetre entre 2 i 3 cm.
xoriço
xoriço
Alimentació
Embotit cru, madurat i dessecat, fumat o no, de color vermell característic degut a les oleoresines pigmentades del pebre vermell, fet amb mescles de diverses menes de carn picada o trossejada de porc, o de porc i de boví (segons les qualitats), i cansalada o greix de porc, amassat i adobat amb sal i pebre vermell dolç i picant en diverses proporcions.
sucre
Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…