Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
cheddar
Cheddar
Alimentació
Formatge dur elaborat amb llet de vaca, originari de la localitat de Cheddar (Somerset, Anglaterra).
És fet de pasta premsada i no cuita De color groc palla, conté un 45% de matèria grassa
galeta
Galetes Maria
© Fototeca.cat
Alimentació
Cadascun dels petits trossos de formes diverses, segons els motlles, en què hom divideix el producte obtingut per cocció al forn d’una massa elaborada amb farina de blat tendre, greix i sucre, productes aromàtics, altres aliments (ous, llet, llevat, malta, mel) i additius.
És de fàcil conservació, digerible i nutritiva La galeta mòlta és obtinguda en moldre massa de galeta sense sucre, no fermentada ni cuita
polenta
Alimentació
Farina de blat de moro cuita en aigua bullent.
Hom hi pot afegir formatge És un plat típic italià
galet
Galets
Alimentació
Pasta de sopa en forma de colze que en ésser cuita creix molt.
parmesà
Parmesà
Alimentació
Formatge italià de pasta dura fet amb llet cuita de vaca i madurat lentament.
És emprat sobretot per a assaonar les pastes alimentoses
llonganissa
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies.
A diferència de la botifarra, hom la conserva crua i la deixa assecar durant un cert temps, mantenint-la penjada per un cap, bé que, en alguns llocs, hom la deixa confitar tenint-la en oli o saïm Durant l’assecatge es produeix un conjunt de reaccions bioquímiques causades principalment pel creixement de lactobacils —ja sigui de manera natural o inoculats prèviament—, els quals són els responsables del desenvolupament de les característiques organolèptiques i de conservació del producte En general, hom se la menja crua Molt corrent als Països Catalans, n’hi ha de tipus molt variats, segons…
xocolata desfeta
Xocolata desfeta
© MPG
Alimentació
Beguda feta amb xocolata deixatada cuita amb aigua o llet i consumida en esmorzars, berenars, etc.
bisbe
Alimentació
Botifarra, curta i gruixuda, elaborada amb budell culà farcit de carn, teixits cartilaginosos (orelles, morro, etc), sang i greix, i després cuita.
appenzell
Appenzell
Alimentació
Formatge suís fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, ferma, i de sabor fort, afruitat, amb un 45% de matèries grasses.
El seu nom prové del cantó suís d' Appenzell
paté
Paté i pa
cc0
Alimentació
Pasta, cuita, feta amb fetge d’aviram (d’oca o d’ànec sobretot), de porc o de conill, carn, llard, ous, espècies i aromàtics.
Hom l’anomena també, impròpiament, foie-gras