Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bactòmetre
Alimentació
Bioquímica
Aparell utilitzat per a l’estimació ràpida de la contaminació bacteriana.
L’aparell, en unes poques hores, determina per impedància capacitància i inductància les primeres fases de degradació dels nutrients pels bacteris
utilització neta proteica
Alimentació
Percentatge de nitrogen ingerit que és retingut per l’organisme.
Paràmetre per a mesurar el valor nutritiu de les proteïnes, equival al valor biològic multiplicat per la digestibilitat de la proteïna estudiada Una proteïna és completa si UNP=100 Es determina amb una ingestió al nivell just de manteniment o per sota Si no és així, és designada com a UNP operativa
biodisponibilitat
Alimentació
Farmàcia
Fracció o percentatge alliberat d’una substància administrada (droga) o ingerida (aliment) que resulta útil o que és biològicament activa en ingressar a la circulació general o en atènyer l’òrgan a què va destinada.
Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme
matèria reductora
Alimentació
Matèria orgànica continguda en l’aigua, valorada amb permanganat potàssic, la quantitat de la qual determina un índex de contaminació.
col fermentada
Alimentació
Gastronomia
Producte de sabor característic, obtingut per fermentació làctica de cols tallades i preparades amb un 2-3% de sal.
En la seva obtenció cal tenir en compte les varietats de col i la maduresa La sal exerceix diverses funcions origina la separació dels sucs que contenen sucre i altres substàncies, afavoreix la fermentació làctica que evita la putrefacció, contribueix al sabor i determina en part la consistència del producte final La fermentació, originada per lactobacils presents naturalment en les fulles, es produeix en botes, on hom posa les cols i la sal necessària, les tapa i deixa passar generalment de 3 a 4 setmanes fins que l’acidesa és d’un 1,5% Durant aquest període els sucres són…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…