Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
extret de carn
Alimentació
Producte obtingut per concentració dels extrets aquosos de carn fresca, sense substàncies proteiques coagulables ni greix, sovint amb l’additament de sal.
L’extret més corrent és el de carn de boví El seu valor dietètic està en el contingut en aminoàcids i peptones, que el fan adequat per al forniment de proteïna animal en els casos en què les fonts proteiques normals són assimilades amb dificultat
compressió
Alimentació
Tecnologia desenvolupada per pal·liar el defecte del gran volum que ocupen els aliments conservats per deshidratació
.
És especialment interessant per al transport de racions d’urgència i militars Es comprimeix a una pressió mínima de 7 MPa El seu defecte és que el material comprimit es trenca, però un tractament superficial amb aigua, glicerina o propileneglicol abans de l’operació, elimina bastant aquesta dificultat
xocolata
Primer pla d’un bodegó de xocolates
© Fototeca.cat - G. Serra
Alimentació
Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat —s’hi pot afegir mantega de cacau—; el conjunt pren un aspecte sòlid, homogeni i compacte.
Hi és permesa la incorporació d’aromatitzants canyella, vainilla, etc i lecitina Els ingredients són mesclats i amassats en calent, refinats fent-los passar per cilindres que redueixen les dimensions de les partícules, emmotllats en forma de rajola, pastilla, figures, etc i refredats d’una manera controlada, per tal d’evitar una distribució irregular dels components eflorescències blanques de greix a la superfície Entre la gran varietat de menes de xocolata, cal destacar la xocolata amargant que és feta fonamentalment amb pasta procedent de la mòlta de cacau torrat i espellofat, la xocolata…
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el…