Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
vigorèxia
Psicologia
Alimentació
Trastorn del comportament alimentari caracteritzat per la preocupació excessiva per la perfecció corporal.
Aquesta alteració suposa una insatisfacció amb la pròpia imatge corporal, la pràctica exagerada d’exercici físic, la realització de determinades pautes alimentàries i la utilització d’aliments especials i suplements, i el possible consum de substàncies anabolitzants i dopants, fins al punt de generar una certa dependència
hidrogenació
Alimentació
Tractament químic aplicat a greixos naturals destinats a l’elaboració d’aliments.
Consisteix en una saturació dels dobles enllaços dels àcids grassos per hidrogenació catalítica amb níquel, seguida de refinació i eliminació del catalitzador Millora les característiques sensorials i l’estabilitat dels greixos molt insaturats Hom l’anomena també enduriment , puix que permet, a partir dels greixos líquids, d’obtenir-ne de sòlids, útils com a primera matèria de margarines i shortenings greixos concrets Una hidrogenació excessiva elimina els àcids grassos poliinsaturats essencials, la qual cosa obliga a una hidrogenació selectiva que no arribi a una total saturació…
trastorn de la conducta alimentària
Alimentació
Grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingestió alimentària o l’aparició de comportaments de control del pes, que afecta majoritàriament infants, adolescents i joves.
Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
neutralització
Alimentació
Correcció de l’acidesa natural excessiva o la de les substàncies emprades en l’elaboració de vins, olis, nata, mantega i derivats lactis, etc.
conserva
Envasament de conserves d’anxoves
© Fototeca.cat
Alimentació
Producte alimentari d’origen vegetal o animal, alterable.
En el qual la conservació és assegurada per l’envasament en un recipient estanc als líquids, als gasos i als microorganismes, a qualsevol temperatura inferior a 55°C, i pel tractament amb calor o qualsevol altre mètode autoritzat, a fi de destruir o inhibir totalment els enzims, els microorganismes o les seves toxines El valor nutritiu global d’una conserva és sempre una mica inferior al dels seus components en fresc La dessecació i la salaó de productes animals ja eren practicades a l’antiguitat per grecs i romans són àmpliament testimoniades, per exemple, la salaó de porc als Pirineus i la…
hortalissa

Tomàquets i mongetes
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc.).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…
Alimentació 2013
Alimentació
La lluita contra el malbaratament alimentari La lluita contra el malbaratament alimentari va intentar reduir els 35 kg d’aliments per habitant i any que es llencen a Catalunya © Fototecacat / Richard Villalon / Fotoliacom Les organitzacions no governamentals ONG han fet uns estudis en què determinen que a Catalunya hi ha 1,6 milions de persones en risc de pobresa el 21,9% de la població i a l’Estat espanyol, 11,5 milions En aquest marc, els aliments esdevenen valuosos i caldria gestionar-los i consumir-los amb molta cura i responsabilitat Per això, els darrers temps, hi ha moltes entitats i…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…