Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
probiòtic
Alimentació
Microorganisme viu que causa un efecte positiu en l’organisme més enllà de l’efecte nutritiu convencional si s’ingereix en quantitat suficient.
Els probiòtics es troben al iogurt i en altres llets fermentades fresques lactobacils i en forma de fàrmac o agent que, administrat per via oral, participa en l’estabilització de l’equilibri de la flora microbiana present en el tracte digestiu En alimentació, el consum habitual de iogurts i llets fermentades té efectes beneficiosos per a la salut i millora l’equilibri de la flora bacteriana intestinal En ramaderia, també s’empren els probiòtics com a additius alimentaris que s’afegeixen a la ració del bestiar i l’aviram amb la finalitat d’augmentar l’aprofitament de…
prebiòtic
Alimentació
Substància que serveix de substrat nutritiu als bacteris intestinals i que no pot ser digerida ni absorbida abans de la seva arribada al còlon.
És capaç de modificar favorablement la composició de la flora del còlon, i el més freqüent és observar el creixement i l’activitat metabòlica de soques del grup dels lactobacils o dels bifidobacteris Els prebiòtics són components alimentaris funcionals que es poden obtenir de manera natural per extracció directa de les plantes arrels, espàrrecs, soja, blat, alls, etc i també a través de la producció sintètica per la conversió enzimàtica de sucres Un exemple d’aliment prebiòtic és el que conté fibres que la digestió humana no pot utilitzar com fructooligosacàrids o inulina, però…
conservació
Alimentació
Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
És practicada per l’home des de temps molt antic la deshidratació d’aliments al sol i a l’aire és anterior a l’escriptura, obeint la necessitat d’acumular productes alimentaris per al temps d’escassetat i també per poder-los transportar del lloc de producció al de consum Actualment, el gran increment de població i l’acumulació d’aquesta en grans nuclis han fet que la conservació sigui fonamental L’alteració d’aliments alteració microbiològica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, enfosquiment no enzimàtic, insectació d’aliments té les seves fonts fonamentals en el desenvolupament microbià, en…
cacau
![](/sites/default/files/media/FOTO2/gra_de_cacau.jpg)
Grans de cacau
iStockphoto.com / Typogigo
Alimentació
Economia
Gra de cacau.
És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres…
poliol
Alimentació
Química
Sèrie de polialcohols obtinguts per hidrogenació de sucres.
Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al…
reductasa
Alimentació
Enzim reductor produït per la flora microbiana de la llet, la proporció del qual (analitzada per la velocitat en què es descolora el blau de metilè o la resazurina) és un índex de l’estat sanitari de la llet.
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…