Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
farinograma
Alimentació
Gràfic obtingut amb un farinògraf.
Mitjançant aquest gràfic hom dedueix les aptituds i les aplicacions industrials de les diverses menes de farina i completa les dades obtingudes amb l'alveògraf
dessaborir-se
Alimentació
Esdevenir, un menjar, dessaborit, insípid.
En els tractaments industrials això s’esdevé sovint a causa dels processos d’assecatge o de destillació que eliminen part de les aromes Hom pot corregir-ho amb una aromatització final
pectat de calci
Alimentació
Compost, insoluble en aigua, responsable de l’estructura i la textura dels vegetals.
A fi de mantenir aquestes qualitats al màxim, és pràctica corrent d’afegir sals de calci a tomàquets, pomes i altres vegetals abans de sotmetre'ls a processos industrials de conservació
alveograma
Alimentació
Gràfic obtingut amb un alveògraf.
De la forma i les dimensions de l’alveograma hom dedueix les aptituds i les aplicacions industrials de les farines i, per tant, dels blats dels quals han estat obtingudes per a fer pa, ensaïmades, pastes per a sopa, galetes, etc
geladora
Alimentació
Llar
Aparell emprat en la fabricació de gelats que consisteix en un recipient proveït d’un sistema d’agitació.
Per a refredar la massa del producte, en les industrials hom utilitza l’evaporador d’una màquina frigorífica, mentre que en les domèstiques hom utilitzava antigament una mescla frigorígena gel i sal granada i actualment els aparells ja són prevists per a poder-los collocar dins el congelador de les neveres
fregir
Alimentació
Tractar un aliment amb oli o greix (animal o vegetal) a alta temperatura (185- 200°C).
En el decurs d’aquesta operació es produeix una deshidratació del producte, una absorció de l’oli o el greix i d’altres reaccions químiques provocades per l’alta temperatura enfosquiment no enzimàtic Atès que l’oli o el greix es degrada per acció de la temperatura augment de l’acidesa, oxidacions, polimeritzacions, etc, en els processos industrials de fregir cal excercir un control ferm per evitar cap pèrdua possible de les qualitats organolèptiques del producte
microbiologia d’aliments
Alimentació
Biologia
Estudi de les relacions entre els microorganismes i els aliments.
Aquestes relacions poden ésser beneficioses aliments obtinguts per fermentació o perjudicials contaminacions microbianes que causen deterioració o intoxicacions Les fermentacions industrials d’interès alimentari són degudes a bacteris làctics —sols olives, embotits, iogurt, formatge o amb uns altres microorganismes formatge, salses de soia—, bacteris acètics vinagre, llevats begudes alcohòliques, pa, etc La deterioració biològica dels aliments és deguda a microorganismes bacteris, llevats, floridures Les contaminacions per bacteris patògens ocasionen toxinfeccions salmonellosi o…
Frigo
Economia
Alimentació
Empresa fabricant de gelats i productes congelats.
Constituïda a Barcelona el 1927, fou adquirida el 1973 per la multinacional angloholandesa Unilever , que l’any 1999 l’absorbí totalment Un any abans de l’absorció, els ingressos foren de 181325,35 milers d’euros amb una plantilla de 737 persones a les plantes industrials de Barcelona i Alcobendas Madrid El 2008 tancà la fàbrica de Barcelona, que adquirí Farggi , del grup Farga , per tal de complementar el seu negoci de pastisseria i restauració amb el de gelats, i se’n quedà part de la plantilla
ou sec
Alimentació
Massa d’ou i fècula dessecada i polvoritzada, emprada en pastisseria o per a obtenir lecitines i altres aplicacions industrials.
No ha d’ésser confós amb l’ou en pols o deshidratat
cacauet

Cacauets
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Llavor del cacauet.
Els cacauets, que tenen un elevat poder energètic 5,9 cal/g i un alt contingut en calci 1 mg/g i en fòsfor 4 mg/g, són directament comestibles, però habitualment són sotmesos a uns determinats processos industrials Un procediment corrent consisteix a sotmetre'ls a torrefacció i salar-los Una altra tècnica és de fregir-los amb oli de 3 a 10 minuts a 140°C i després salar-los o no Hom n'obté farina , oli oli de cacauet, una mantega i una proteïna, que és emprada en l’obtenció d’una fibra sarelon de propietats anàlogues a la llana