Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
autooxidació
Alimentació
Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.
El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls coure, ferro Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror
espirulina
Alimentació
Botànica
Alga unicel·lular que s’utilitza habitualment per al consum humà, sobretot pel fet de ser rica en proteïnes i en alguns minerals i vitamines.
Encara que se li atribueix una aportació de vitamina B12, en realitat conté anàlegs d’aquesta vitamina, que no fan la mateixa funció en l’organisme humà i fins i tot poden interferir en el metabolisme de la pròpia vitamina B12, la qual posa pot derivar en un dèficit d’aquest nutrient i provocar anèmia i neuropatia Depenent de l’entorn en el qual hagin estat cultivades, poden estar contaminades per metalls pesants, per la qual cosa és important garantir-ne una font segura
oligodinàmic | oligodinàmica
Alimentació
Dit de l’efecte esterilitzador que alguns metalls, com l’argent i el coure, en quantitats petitíssimes, exerceixen en els bacteris.
Hom l’empra, ocasionalment, en el tractament de l’aigua de beguda
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
depuració d’aigües residuals
Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…
ranciesa
Alimentació
Qualitat de ranci que adquireixen els greixos per alteracions hidrolítiques i oxidatives (enzimàtiques i no enzimàtiques) provocades o accelerades per la llum, l’escalfor, l’oxigen, l’aigua i catalitzadors (indicis de metalls).
En un greix enrancit hi ha àcids lliures, aldehids, cetones, peròxids i altres substàncies responsables de l’olor i el tast desagradables La ranciesa és evitada amb un condicionament adient, additius antioxidants i segrestants