Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
aigua mineral

Classificació de les aigües minerals
©
Alimentació
Agronomia
Aigua de font que, a més de reunir les condicions microbiològiques de l’aigua potable, té característiques especials de composició que li donen un gust diferent, la fan més apta per a certes dietes, ajuden la digestió (pel seu contingut en gasos, per exemple) o presenten certes propietats terapèutiques.
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt,…
nutrient
Alimentació
Dit de la substància útil per al metabolisme orgànic, que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme per mitjà de la digestió.
Són nutrients els pròtids, els glúcids, els lípids, les vitamines, els minerals i l’aigua
nutrient
Alimentació
Compost orgànic (que conté carboni) o inorgànic present en els aliments, absorbible pel tracte digestiu i que pot ser utilitzat pel cos humà per a una varietat de processos vitals (subministrament d’energia, formació de cèl·lules, regulació de les funcions de l’ organisme, etc).
Els nutrients es poden agrupar en macronutrients proteïnes, glúcids, lípids i aigua i micronutrients vitamines i minerals
xerigot
Alimentació
Fracció líquida de la llet un cop n’han estat eliminats el greix i les proteïnes.
Conté principalment lactosa, sals minerals, una petita fracció de peptones solubles i components minoritaris com la lactoflavina vitamina B 2
xirimoia

Xirimoies
Areyes97 (cc-by-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit del xirimoier, gros, en forma de pinya, verdós per fora, amb una carn blanquinosa i mantegosa, d’olor i gust exquisits, dins el qual hi ha les llavors, negres i grosses.
La composició per 100 g és de 76,5 g d’aigua, 21,3 g de glúcids, 1,1 g de proteïnes, 0,8 g de minerals i 0,2 g de lípids i vitamines B i C
kombu
Alimentació
Alga bruna de color marró fosc i en forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.
Utilitzada sobretot per a fer brous, és abundant en fibra, minerals calci, potassi, magnesi i ferro i vitamines A, B3, B6, B9 La seva extraordinària riquesa en iode la converteix en un aliment de consum ocasional, pel risc de trastorns en la glàndula tiroides
antinutrient
Alimentació
Bioquímica
Substància que té la capacitat de fer disminuir considerablement el valor nutritiu de l’aliment que la conté.
N'hi ha de tres tipus substàncies que inhibeixen la utilització digestiva de les proteïnes antienzims, hemaglutinina i saponines, tanins i fibra, substàncies que inactiven les vitamines antivitamines i substàncies que interfereixen totalment o parcialment en l’assimilació de certs minerals àcid oxàlic, àcid fític, etc
sidra

Gots amb sidra
© Corel
Alimentació
Beguda alcohòlica, de color ambrat, resultat de la fermentació total o parcial del most de poma, el qual és obtingut per trituració, premsatge i difusió o centrifugació, i posteriorment és sulfitat i clarificat amb bentonita o pectasa.
Conté els productes normals de la fermentació alcohòlica alcohols, àcids orgànics, diòxid de carboni i els propis d’un suc vegetal pectines, àcid màlic, polifenols, substàncies nitrogenades, minerals El seu contingut d’alcohol és de 5-6% i el de sucres és de 0,7-2%