Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
paella
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0128843_FOTOTECA74628.jpg)
Paelles de diferents mides, posades una dins l’altra, de més gran a més petita
© Fototeca.cat
Alimentació
Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca fondària, amb un mànec llarg o amb dues nanses petites, que serveix per a fregir i coure viandes.
sucre de llustre
Alimentació
Bioquímica
Sucre en pols format per cristalls d’un diàmetre inferior als 0,15 mm que s’obté de la mòlta de sucre comú, utilitzat principalment per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.
Conté de vegades una petita proporció de midó per a evitar que es compacti
xerigot
Alimentació
Fracció líquida de la llet un cop n’han estat eliminats el greix i les proteïnes.
Conté principalment lactosa, sals minerals, una petita fracció de peptones solubles i components minoritaris com la lactoflavina vitamina B 2
mongeta azuki
Alimentació
Agronomia
Grana petita, arrodonida i vermellosa de la Vigna angularis, de la família de les papilionàcies.
És cultivada originàriament a l’Àsia oriental i a l’Himàlaia, on és molt emprada en la cuina, sobretot per a l’elaboració de l' anko , una mena de melmelada feta amb sucre o amb mel
cansalada
Alimentació
Gras del porc, situat entre la pell i la carn, de composició no uniforme en tot el seu gruix, que presenta una capa superficial, una d’intermèdia i una de profunda, la més rica en àcids grassos saturats.
Aquest teixit gras conté teixit conjuntiu i posseeix aigua, cendres, proteïnes i, en petita proporció, les altres substàncies presents en el teixit muscular Hom en fa salaó i l’empra en diversos plats
caputxeta
Alimentació
Peça de pasta alimentària en forma de caputxa petita, farcida habitualment de carn, ou i formatge.
canya
Alimentació
La més petita mesura de cervesa de barril que se serveix en un bar, un restaurant, etc.
samovar
![](/sites/default/files/media/FOTO2/samovar.jpg)
Samovar
Corel - Christine Dameyer i Anne Xu
Alimentació
Atuell generalment de coure, típic de Rússia, per a tenir sempre a punt aigua bullent (el mot, en rus, significa ‘que bull per si mateix’).
Emprat sobretot per a fer el te, a la part inferior hi ha una reixeta, damunt la qual hom crema carbó el foc és canalitzat per una petita xemeneia que travessa el vas de dalt a baix i escalfa l’aigua que l’omple, la qual hi és abocada per dalt Una aixeta permet d’extreure l’aigua calenta Al damunt de l’atuell hom colloca una tetera per fer-hi el te i mantenir-lo calent
xarop
Alimentació
Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.
Poden contenir polpa i escorces en petita quantitat, i de vegades són clarificats i pasteuritzats o esterilitzats Els xarops són emprats en pastisseria, compotes, melmelades, confitures, licors, begudes refrescants, etc El valor nutritiu és fonamentalment energètic L’anàlisi inclou investigació i determinació de sucres, densitat, àcids i additius Són adulterats amb espessidors, edulcorants sintètics, conservants, melasses, mucílags, etc Els punts de cocció tradicionals d’un xarop són el punt de fil , el punt volant , el punt de bola , el punt de caramel i el sucre cremat