Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ració
Alimentació
Conjunt d’aliments que ingereix diàriament un individu normal per satisfer les seves necessitats energètiques, plàstiques i protectores, a fi de mantenir la salut, sostenir l’activitat física i assolir l’equilibri físic.
El terme dieta, considerat a vegades sinònim, ha d’ésser reservat per als casos en què, generalment per causes patològiques, les necessitats no són les normals
dietista
Dietètica
Alimentació
Professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com a expert en alimentació, nutrició i dietètica.
Desenvolupen activitats orientades a l’alimentació, tant individual com de grups de persones, adequades a les necessitats fisiològiques i, en el cas que sigui necessari, també patològiques, d’acord amb els principis de promoció de la salut, prevenció de la malaltia i tractament dieteticonutricional Des de l’entrada en vigor de la Llei 44 ⁄ 2003, de 21 de novembre BOE 22-11-2003, d’ordenació de les professions sanitàries LOPS, la denominació legal d’aquests professionals és la de dietista-nutricionista
dietista-nutricionista
Dietètica
Alimentació
Professió sanitària titulada i regulada per a l’exercici de la qual habilita el títol de Diplomat o Graduat en Nutrició Humana i Dietètica (Llei 44/2003, de 21 de novembre (BOE 22-11-2003), d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS).
El dietista-nutricionista desenvolupa activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones adequada a les necessitats fisiològiques i, si escau, patològiques d’aquestes, d’acord amb els principis de prevenció i salut pública La Conferència de Consens del Perfil Professional del Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica descriu el dietista-nutricionista com el professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com un expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per a intervenir en l’alimentació d’una persona o grup, des dels següents…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
serologia
Alimentació
Medicina
Branca de la medicina que estudia tot allò que té relació amb els sèrums (propietats fisiològiques, variacions patològiques, aplicacions terapèutiques, etc).
En anàlisi d’aliments, hom empra certes tècniques serològiques per a identificar espècies vegetals o animals que integren un producte Per exemple, la natura de les carns que formen un embotit pot ésser determinada mitjançant una reacció de precipitines