Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
aliment dietètic
Alimentació
Aliment elaborat amb control dels components emprats i de les seves característiques, a fi de satisfer necessitats alimentàries especials, tant per qüestions de nutrició com mèdiques (alimentació de malalts).
Un aliment dietètic no és mai un medicament i, per tant, no pot ésser presentat com si posseís propietats curatives o preservatives El contingut en certs components vitamines, aminoàcids que tenen propietats farmacològiques sempre ha d’ésser dins les concentracions fisiològiques de les necessitats nutritives indispensables, i no de les terapèutiques
kombutxa
Alimentació
Beguda probiòtica d’origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d’un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris (Acetobacter) i llevats (Brettanomyces i Saccharomyces) en una infusió de te verd o negre amb sucre.
Se li atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament
estèvia
Alimentació
Botànica
Planta originària de l’Amèrica del Sud, reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al de la sacarosa, de la família de les compostes.
És autoritzada per la Comissió Europea per a la seva comercialització com a edulcorant després que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària avalués favorablement la seva seguretat Malgrat que se li atribueixen moltes altres propietats beneficioses per a la salut, aquestes encara no han estat estudiades amb prou profunditat
persulfat
Alimentació
Química
Peroxodisulfat.
Els persulfats potàssic K 2 O 8 S 2 i amònic H 8 N 2 O 8 S 2 són sòlids blancs o cristalls incolors que hom pot emprar com a additius maduratius de farines, puix que en milloren les propietats per a la panificació El seu ús, però, és prohibit, car provoquen una malaltia professional anomenada èczema dels forners
diacetil
Alimentació
Química
Substància present en l’oli de llorer i en d’altres.
Hom l’empra per llurs propietats com a vehicle d’aromes en essències alimentàries En el cas del Streptococcus lactis , es forma diacetil com a resultat del seu metabolisme anaeròbic és per aquesta raó que sovint és present a la mantega En el cas de la cervesa el seu contingut en diacetil és un índex del grau de deterioració de la beguda
cacauet

Cacauets
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Llavor del cacauet.
Els cacauets, que tenen un elevat poder energètic 5,9 cal/g i un alt contingut en calci 1 mg/g i en fòsfor 4 mg/g, són directament comestibles, però habitualment són sotmesos a uns determinats processos industrials Un procediment corrent consisteix a sotmetre'ls a torrefacció i salar-los Una altra tècnica és de fregir-los amb oli de 3 a 10 minuts a 140°C i després salar-los o no Hom n'obté farina , oli oli de cacauet, una mantega i una proteïna, que és emprada en l’obtenció d’una fibra sarelon de propietats anàlogues a la llana
nisina
Alimentació
Substància antibiòtica, de composició polipeptídica, produïda per Streptococcus lactis
.
La nisina i la subtilina són semblants en la composició dels aminoàcids de llurs cadenes i en les propietats físiques i antibacterianes La nisina no conté triptòfan en la cadena, mentre que la subtilina no conté metionina És emprada com a additiu conservador en la indústria alimentària, ja que inhibeix el creixement d’alguns bacteris del gènere Clostridium i disminueix la resistència a la calor de força bacteris termòfils, per la qual cosa hom la utilitza en el tractament tèrmic de certes conserves vegetals La nisina es troba de manera natural en certs tipus de formatge, on és…
flavor
Alimentació
Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d’un aliment.
mantega
Alimentació
Nom de diverses substàncies alimentàries que tenen un aspecte i unes propietats que recorden la mantega.
irradiació
Alimentació
Tractament dels aliments amb radiacions ionitzants (raigs gamma i electrons accelerats) per tal de prevenir-ne certes alteracions, segons quina sigui la quantitat de radiació rebuda.
A dosis baixes fins a 1 kGy, s’inhibeix la germinació, es retarda la maduració i s’exerceix un efecte insecticida a dosis mitjanes de 1 a 10 kGy es redueix la població microbiana i el nombre d’agents patògens no esporulats i es milloren les propietats tecnològiques dels aliments i en dosis altes de 10 a 50 kGy, s’eliminen els virus i es produeix una esterilització comercial completa La irradiació, però, pot produir alteracions secundàries en el producte alimentari com és ara l’oxidació de greixos, certes pèrdues d’aromes, etc o en l’envàs Al novembre del 1980, un comitè internacional definí…