Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
vi
Alimentació
Qualsevol suc vegetal fermentat.
Entre els més coneguts hi ha el vi de fruites , com la sidra, la llet de coco, el vi de prunes, etc, i el vi de palma o lagmi, obtingut del suc de la palmera datilera
beguda
Dietètica
Alimentació
Qualsevol líquid que hom beu.
Les anomenades begudes alcohòliques contenen alcohol etílic, mentre que les dites begudes no alcohòliques no en contenen, si més no en quantitats apreciables L’efecte dietètic de les begudes es basa fonamentalment en llur contingut d’aigua
farinada
Alimentació
Qualsevol menjar fet principalment de farina, especialment per al bestiar.
mà
Ramaderia
Alimentació
Zootècnia
Qualsevol dels quatre peus del bestiar d’escorxador un cop tallats.
sabor
Alimentació
Característiques gustatives dels aliments.
En terminologia alimentària, aroma, gust, sabor i tast poden tenir, a vegades, un significat equívoc Qualsevol sabor pot ésser obtingut amb la barreja adequada dels sabors fonamentals
conservació
Alimentació
Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
És practicada per l’home des de temps molt antic la deshidratació d’aliments al sol i a l’aire és anterior a l’escriptura, obeint la necessitat d’acumular productes alimentaris per al temps d’escassetat i també per poder-los transportar del lloc de producció al de consum Actualment, el gran increment de població i l’acumulació d’aquesta en grans nuclis han fet que la conservació sigui fonamental L’alteració d’aliments alteració microbiològica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, enfosquiment no enzimàtic, insectació d’aliments té les seves fonts fonamentals en el desenvolupament microbià, en…
índex glucèmic
Alimentació
Bioquímica
Capacitat que té un aliment d’augmentar la glucèmia, és a dir, la rapidesa amb què un hidrat de carboni es digereix, s’absorbeix i arriba a la sang.
Qualsevol aliment glucídic provoca un augment de la glucèmia postprandial, si bé la mateixa quantitat de glúcids continguda en diferents aliments té respostes hiperglucèmiques molt variables És aplicat en les dietes per a diabètics i esportistes
higiene
Alimentació
Conjunt de condicions que tenen per objecte garantir les necessàries qualitats sanitàries dels aliments perquè siguin nutritius, d’aspecte agradable, nets i exempts d’agents nocius.
Aquests agents nocius poden ésser substàncies químiques tòxiques o microbis patògens o llurs productes introduïts per persones, animals o agents naturals aire, aigua en qualsevol fase de la producció dels aliments La higiene s’ocupa de l’estat sanitari dels manipuladors d’aliments, de les normes sanitàries de locals, installacions, maquinàries, indústries i establiments alimentaris, dels utensilis i materials en contacte amb els aliments en llur preparació o consum i del control que tot això pressuposa segons la legislació
atmosfera modificada
Alimentació
Sistema d’envasament d’aliments que implica l’eliminació de l’aire de l’interior de l’envàs i la substitució per un gas o bé una barreja de gasos.
La barreja de gasos usada depèn del tipus de producte, però bàsicament es compon d’oxigen, diòxid de carboni i nitrogen en diverses proporcions L’atmosfera gasosa canvia contínuament durant tot el període d’emmagatzematge, per influència de diversos factors, com la respiració del producte envasat, canvis bioquímics i la lenta difusió dels gasos a través de l’envàs En qualsevol cas, ofereix una protecció addicional al producte alimentari allargant el temps d’emmagatzematge i el radi de distribució dels productes frescos