Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
aigua metabòlica
Alimentació
Biologia
Agronomia
Aigua resultant dels processos catabòlics.
En alguns animals insectes principalment d’hàbits secs, que no disposen d’aigua en el medi ambient, és utilitzada per tal de resoldre parcialment el problema del proveïment d’aigua
mató

Mató de Montserrat
Alimentació
Formatge tendre de llet de vaca quallada amb herbacol o quall animal.
Abans era obtingut per coagulació de la fracció proteica, encara soluble, del xerigot de la llet de cabra o d’ovella —que hom bullia amb herbacol—, resultant de l’elaboració de formatge
llet vegetal
Alimentació
Emulsió resultant de picar i esprémer llavors vegetals en aigua.
macerat
Alimentació
Farmàcia
Producte resultant de la maceració d’una substància amb un dissolvent adequat.
feofitina
Alimentació
Biologia
Pigment de color bruolivaci resultant de la transformació de la clorofil·la per acció dels àcids amb pèrdua de l’àtom central de magnesi que és substituït per hidrogen.
La feofitinització és un tipus d’enfosquiment no enzimàtic de les verdures industrialitzades o conservades en condicions no adients
vi d'arròs
Alimentació
Beguda alcohòlica simple, típica del Japó, obtinguda per fermentació amb el kóji (mena de llevat a base de grans d’arròs que han estat atacats pel fong Aspergillus oryzae) del suc resultant de la cocció amb aigua de grans d’arròs sencers.
Aquesta fermentació, que dura de 10 a 14 dies, es fa en un recinte temperat i en botes de fusta El seu contingut en alcohol oscilla entre el 14 i el 17% en volum Per destillació del sake hom obté un aiguardent anomenat àrac
brou
Alimentació
Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris, segons la natura dels quals hom parla de brou vegetal (fet amb hortalisses) o de brou de carn (fet amb carn, ossos, menuts, etc); és comuna la preparació casolana de brous mixts.
El valor calòric del brou és petit 100 cal/litre, puix que ho és el seu residu sec El valor dietètic radica en el seu contingut en peptones i aminoàcids solubles procedents de l’ebullició prolongada té un efecte aperitiu Atès l’elevat contingut en nitrogen dissolt, els brous són emprats en dietes on l’assimilació de nitrogen hagi de fer-se d’una forma planera
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
llet

Got de llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…