Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
appertització
Alimentació
Tècnica de conservació d’aliments inventada per Nicolas François Appert.
Consisteix a sotmetre al bany maria durant un temps determinat, variable per a cada producte i cada mesura d’envàs, un aliment contingut en un recipient hermètic Modernament, les tècniques de conservació per calor han evolucionat, i hom ha modificat el sistema proposat per Appert El terme appertització és substituït pel més exacte d'esterilització
adulteració d’aliments
Alimentació
Dret
Delicte consistent en la degradació de la qualitat de queviures o begudes destinats al consum públic mitjançant, generalment, la incorporació de substàncies suposadament innòcues o nocives per a la salut.
En sentit ampli, un comestible es considera adulterat quan és brut, podrit o en descomposició quan el seu color és impropi o és envasat en un recipient inadequat i també quan ha estat sotmès a dilucions injustificades, se n'ha substituït algun component o se n'ha extret un d’important La carn és adulterada quan procedeix d’un animal malalt o que ha estat sacrificat de manera no autoritzada alteració d’aliments
pastim
Alimentació
Història
Fleca municipal.
A Barcelona, des del 1537, en fer-se càrrec els consellers de la confecció del pa, obligaven els flequers a pastar-hi, cosa que feren alternadament a compte de la ciutat i a compte propi El 1635 tingué lloc un redreç de l’administració del pastim Un incendi destruí el pastim i la duana el 1691, i el 1696 passà a un edifici nou al carrer de Tallers Al s XVIII, amb la Nova Planta, el pastim passà a cura de dos encarregats municipals, que havien substituït els antics consellers L’ajuntament borbònic alternava l’administració directa amb l’arrendament Amb la implantació de la lliure…
cafetera
© C.I.C.-Moià
Alimentació
Aparell per a obtenir la infusió de cafè.
És basat fonamentalment en el principi de percolació o de condensació en l’anomenada cafetera exprés Les cafeteres d’ús domèstic, que han substituït les antigues mànegues, són constituïdes generalment per dos recipients, acoblats o no, amb un dipòsit intermedi per al cafè mòlt, proveït de filtre un dels recipients conté l’aigua ja escalfada prèviament o per escalfar i l’altre és destinat a recollir la infusió ja feta en passar l’aigua calenta o el vapor d’aigua pel dipòsit intermedi Algunes porten integrat el sistema, generalment elèctric cafetera elèctrica , d’escalfar l’aigua…
safrà
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del s X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al s XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt Era…
feofitina
Alimentació
Biologia
Pigment de color bruolivaci resultant de la transformació de la clorofil·la per acció dels àcids amb pèrdua de l’àtom central de magnesi que és substituït per hidrogen.
La feofitinització és un tipus d’enfosquiment no enzimàtic de les verdures industrialitzades o conservades en condicions no adients
llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…