Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
veganisme
Alimentació
Antropologia
Estil de vida compromès amb la protecció de la natura que, per qüestions ètiques, implica abstenir-se totalment de l’ús o consum de qualsevol producte d’origen animal, tant en l’alimentació com en la roba, els cosmètics, etc.
El veganisme comporta, entre altres coses, el seguiment d'una dieta vegetariana estricta, que exclou completament els productes d'origen animal, incloent-hi els ous, la llet i la mel la renúncia a utilitzar teixits d'origen animal l'oposició a l'experimentació amb animals, i el rebuig als espectacles en què s'utilitzen animals
aliment modificat genèticament
Alimentació
Biologia
Aliment procedent d’un organisme modificat genèticament, o que inclou en la seva composició un aliment procedent d’un organisme modificat genèticament o algun derivat d’un organisme modificat genèticament.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, motiu pel qual les formes aliment modificat genèticament i aliment transgènic s’utilitzen de manera indistinta, com a sinònims Estrictament, però, hi pot haver aliments modificats genèticament que no siguin transgènics En la composició d’un aliment, d’altra banda, hi pot haver components transgènics, components que hagin estat modificats per enginyeria genètica però que no siguin transgènics i components sense modificació genètica
humectant
Alimentació
Química
Substància higroscòpica que hom addiciona a certs productes alimentaris.
La finalitat és retenir-ne l’aigua, retardar-ne l’assecament i mantenir-ne la textura inicial, o també protegir els congelats de l’agressió que patirien pels cristalls de gel També s’utilitzen molt com a edulcorants de volum En són exemples el xarop de glucosa, el sucre invertit, la mel, el sèrum de formatge en pols, el glicerol i el sorbitol Tots aquests permeten afegir-hi sucre sense haver d’augmentar la quantitat d’aigua, amb la qual cosa es pot prevenir el creixement de fongs
aliment ecològic
Alimentació
Aliment procedent de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, o bé constituït per ingredients que en procedeixen, per a l’elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris artificials.
Aquests sistemes de producció tenen l’objectiu d’obtenir aliments de màxima qualitat respectant el medi ambient i sense utilitzar productes químics de síntesi hormones, medicaments, adobs químics, plaguicides, etc A Catalunya i a l’Estat espanyol s’anomena aliment o sistema de producció ecològic, mentre que en altres països s’utilitzen els termes biològic o orgànic Procedeixen de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses i la carn, mentre que estan constituïts per ingredients que en procedeixen els aliments elaborats, com ara el pa o els…
ingesta dietètica de referència
Alimentació
Valor de referència de nutrients que ha de tenir una dieta per prevenir les malalties deficitàries, reduir les malalties cròniques i aconseguir una salut òptima, aprofitant el potencial màxim de cada nutrient.
Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’un nutrient en base a…
panificació

Esquema d’una instal·lació de panificació contínua per a pa de motlle
© Fototeca.cat
Alimentació
Conjunt de processos físics, químics i bioquímics que tenen lloc en la transformació en pa d’una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos altres ingredients.
És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…