Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
tomàquet negre de Crimea

Tomàquet negre de Crimea
Alimentació
Botànica
Agronomia
Varietat de tomàquet de color
vermell fosc marronós, amb estries verdes a la
part superior.
De gust més dolç que altres varietats, és ideal per a degustar amb oli d’oliva És una varietat adaptable a diferents situacions climàtiques i el seu pes pot arribar al mig quilo
farinetes
Alimentació
Menja popular composta de farina de cereals (blat, panís, fajol, etc) i aigua bullent, juntament amb oli i sal.
Hom en coneix també una varietat formada per carbassa aixafada, a la qual hom afegeix les farinetes
caiena
Alimentació
Pebre vermell obtingut d’una varietat de bitxo procedent de Caiena (Guaiana Francesa).
dieta equilibrada
Alimentació
Patró alimentari que inclou la major varietat possible d’aliments amb característiques nutricionals diferents.
Per a aconseguir una dieta equilibrada, i per tant saludable, cal consumir de manera adequada i amb les quantitats recomanades aliments de cada grup piràmide d’aliments El consum diari recomanat és de 3 a 6 racions de feculents pasta, arròs, patates i llegums, que aporten carbohidrats complexos i fibres 5 racions de verdures, hortalisses i fruita, que aporten fibres i vitamines i són baixes en greixos 2 o 3 racions d’aliments proteics carn, peix, ous i llegums, que aporten proteïnes, encara que s’ha d’anar amb compte amb les d’origen animal perquè contenen també quantitats elevades de greix…
tabasco
Alimentació
Salsa picant feta amb una varietat de pebre vermell (el tabasco) per maceració, fermentació i maduració.
És envasada amb vinagre
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis,…
aromatitzant
Alimentació
Substància que, aplicada en petita quantitat, comunica una aroma
o millora o reforça l’existent, en un aliment, beguda, tabac, cosmètic, etc.
Els aromatitzants també poden servir per a encobrir una olor desagradable en productes farmacèutics, plàstics, tintes d’impremta, aire ambient en locals tancats, etc Són usades com a aromatitzants composicions preparades amb productes naturals, tals com les espècies , els olis essencials les oleoresines amb una gran varietat de composts químics obtinguts per transformació de productes naturals o per síntesi Les legislacions sanitàries de la majoria dels països, a través de llurs codis alimentaris, controlen l’ús dels aromatitzants artificials, que no autoritzen fins després d’haver-se'n…