Resultats de la cerca

És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques, aràbigues,…

Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió…

Caracteritzades per un sistema d’afixació prefixos, infixos i sufixos molt similar, per una estructura oracional, a base de frases curtes, anàloga i per un ric vocabulari, compost per nombroses aportacions del sànscrit i l’àrab i per alguns manlleus de les llengües europees, especialment del portuguès i de l’holandès

Fins al segle X la llengua comuna dels pobles de l’Europa oriental i Rússia fou l’eslau de primer en sorgiren dialectes i més tard llengües amb característiques pròpies Llur escriptura més característica és la ciríllica Al subgrup meridional pertanyen una sèrie de parles, localitzades entre l’Adriàtica i la mar Negra, que han originat quatre llengües diferents el serbocroat, d’alfabet llatí a Croàcia i ciríllic a Sèrbia, amb característiques sintàctiques i gramaticals semblants a les del rus l’eslovè, emparentat amb el serbocroat, d’alfabet llatí, parlat al NW de Iugoslàvia el búlgar, d’…

Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i des de fora…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…

Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un domini…

Així, la pronunciació ú, en lloc de ó, de l’antiga o tancada llatinovulgar cançú, cançó i l’anteposició del pronom a l’infinitiu o gerundi se pentinant , pentinant-se són dues isoglosses que separen el rossellonès de la resta del català oriental feix d’isoglosses