Resultats de la cerca
Es mostren 4243 resultats
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
vinagre medicinal
Farmàcia
Medicament per a ús tòpic, generalment capil·lar, en el qual ha estat emprat el vinagre com a vehicle.
També havia estat emprat com a antisèptic vinagre dels quatre lladres i com a estimulant respiratori vinagre anglès , però actualment és fora d’ús
tranquil·litzant
Farmàcia
Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosis ni sedació important.
Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols
els tres tombs
Folklore
Els tres giravolts que feia amb el cavall el capdavanter de la comitiva de la cavalcada del dia de Sant Antoni, anomenada per això els Tres Tombs.
text crític
tardà | tardana
Lingüística i sociolingüística
Dit de les llengües o dels fonemes lingüístics en les últimes fases de llur evolució.
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…