Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
model atòmic de Sommerfeld
Física
Ampliació del model atòmic de Bohr, realitzada per A.Sommerfeld l’any 1915.
Consisteix essencialment a suposar que les òrbites electròniques són ellíptiques —el nucli atòmic essent un dels focus de la corba— i a aplicar a les integrals d’acció principi de la mínima acció pròpies del moviment electrònic una quantificació Aquest model introduí el total de nombres quàntics azimutals, però hi ha certes diferències entre llurs valors i els observats experimentalment, raó per la qual, malgrat que permeté en alguns casos d’explicar la multiplicitat observada en l’espectre de ratlles, fou aviat superat pel model basat en la mecànica quàntica model atòmic de Schrödinger
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Llengua nova, sorgida del contacte entre grups lingüístics sense cap llengua comuna, que ha adquirit parlants natius i ha passat a funcionar com a primera llengua d’una comunitat.
La principal diferència que mostra respecte a un pidgin és, doncs, l’adquisició de parlants natius, així com l’expansió i organització interna de la llengua reorganització de la gramàtica, creació de regles fonològiques, augment del lèxic, ampliació de les possibilitats estilístiques, etc Tanmateix, un pidgin pot experimentar també un procés d’expansió sense adquirir parlants natius Per això s’ha suggerit que la principal diferència no depèn de la nativització, sinó de l’associació a algun tipus d’etnicitat
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i historiador.
Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l…
unitat
Física
Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat, pes, etc, que…
Isidor Marí i Mayans
Lingüística i sociolingüística
Música
Sociolingüista i cantautor.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…
,
Umberto Eco

Umberto Eco
© Thessaloniki Book Fair
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Filòsof, assagista i novel·lista italià.
Estudià filosofia medieval i literatura a la Universitat de Torí, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre l’estètica de sant Tomàs d’Aquino Posteriorment, fou editor de continguts culturals a la RAI i professor a la Universitat de Torí 1956-64 Aquests anys s’uní al Gruppo 63, collectiu d’artistes d’avantguarda que l’influí molt en la seva trajectòria literària Després d’ensenyar estètica i semiologia a les universitats de Florència i a l’Institut Politècnic de Milà, el 1971 s’incorporà a la Universitat de Bolonya, on desenvolupà la seva trajectòria acadèmica fins a la jubilació 2007 i on,…
Lingüística 2009
Lingüística i sociolingüística
El 2009 van continuar oberts els grans temes dels anys anteriors, com la presència del català en els models escolars i la regulació de l'espai mediàtic en català, les qüestions més tractades en els mitjans de comunicació En el camp legislatiu, un dels avenços més importants dels darrers anys havia estat la inclusió del deure del coneixement del català en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Hom havia anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional retallaria aquest deure, però al final del 2009 encara no s'havia fet conèixer la resolució El debat públic a Catalunya també va estar…
2024. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
abocament a la xarxa o injecció a la xarxa n m ENERGIA Transferència a la xarxa elèctrica de l’energia elèctrica produïda en una installació productora o de l’excedent energètic d’una installació d’autoconsum absenfonia n f SOCIOLOGIA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Comportament de la persona que ignora completament les persones de qui està acompanyada perquè només està pendent del telèfon mòbil o d’un altre dispositiu electrònic anivellament de la producció n m ECONOMIA Tècnica de producció ajustada consistent a mantenir estable el volum de producció i a fabricar, d’acord amb…
Lingüística 2013
Lingüística i sociolingüística
L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones 91,7% entenen el català, 7,3 milions 52,6% el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les…