Resultats de la cerca

El mot vol dir ‘natural’ o corrent, per distingir-lo del sàsnscrit literari, perfecte i artificial Certes formes pràcrites apareixen ja en el mateix llenguatge vèdic Entre els pràcrits més antics s VI a l’XI cal comptar el pali i l’ardha-magadhi, que són les llengües canòniques respectives del budisme theravada i d’una part de la tradició jaina Una sèrie de dialectes més tardans apareixen en els drames sànscrits, on les dones i els criats parlen pràcrit en lloc de sànscrit Un estadi ulterior és constituït pels apabhraPmṁa o llengües corruptes, que representen l’…

Són anomenats també polirrizes els verbs que, formant els temps a partir de temes que procedeixen d’una mateixa arrel, apareixen, però, diferenciats, a causa de les transformacions fonètiques que experimenten

El lèxic conté les unitats de la llengua el vocabulari conté les unitats de la parla De la suma dels diversos vocabularis que apareixen en els diversos corpus possibles, és format, per inducció, el lèxic d’una llengua

Se li atribueix també una de les dues traduccions a l’hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d’igual nom que apareixen en la documentació cristiana

Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc

Els punts de llibre són petits objectes normalment de cartolina, però també poden ser de plàstic, cuir, metall o altres materials que tenen la funció d’indicar la pàgina on s’ha aturat la lectura d’un llibre Existeixen des de l’època medieval, tot i que el seu ús estès no comença fins a final del segle XVIII, i al segle XIX es converteixen en un objecte totalment habitual cap al 1850 ja apareixen referències dels primers colleccionistes Els processos industrials els donaren nous usos, sobretot publicitaris, que s’han mantingut fins avui en dia

És considerada una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits pràcrit que apareixen en les inscripcions d’Aśoka i és més afí als pràcrits occidentals que no als orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats magadhismes , afinitat que pot ésser deguda a la influència de l’escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l’escola Mahāsaṅghika, precursors del mahāyāna Fins el s…

En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes la semicadència , terminació descendent, menys greu que la cadència,…

Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents fonèticament…

Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al segle VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al segle X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al segle XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques policromes, de pasta finíssima, són les millors…