Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jeroni Joan Burguès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista.
Es formà a Bolonya Publicà dos tractats gramaticals que contenen fragments en català Initium sapientiae timor Domini Taula sumària de tota l’art de conjugació dels verbs, i ús dels gerundis i participis Barcelona, 1586 i Initium sapientiae timor Domini Praeparatio puerilis ante syntaxim audiendam Tarragona, 1587 També és autor d’ Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis València, 1596, repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes Publicà un poema en llatí a la Relación de las exequias per a Felip II Saragossa, 1599
,
canvi semàntic
Lingüística i sociolingüística
Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.
Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic Així, el mot pondre ous deriva del mot llatí ponere ‘posar’, ‘collocar’ en general Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d' expansió Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan ‘cercar els aliments, el menjar’ Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats Així, pota , que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar també la d’una…
Jordi Carbonell i de Ballester
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòleg i polític.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou lector de català a la Universitat de Liverpool 1950-52, i en 1946-56 exercí com a secretari redactor de l’ Institut d’Estudis Catalans , de la Secció Filològica del qual fou nomenat membre adjunt 1972, numerari 1982 i emèrit 1994 Del 1989 al 1995 en fou secretari i, en 1991-96, director de l’Oficina d’Onomàstica Director de la Gran Enciclopèdia Catalana 1965-71 i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-72 —d’on fou expulsat per raons polítiques—, fou membre fundador de l’ Associació Internacional de Llengua…
, ,
escaquer
Escacs
Tauler quadrat per a jugar a diversos jocs de taula, especialment als escacs.
És dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments o cases cadascun Aquests compartiments són alternativament de color clar escacs blancs i de color fosc escacs negres Hom anomena columna cadascuna de les vuit fileres de cases que van en sentit vertical de la banda del tauler més propera a un dels jugadors a la banda més propera a l’altre jugador, rengle cadascuna de les vuit fileres de cases que van d’una banda a l’altra del tauler en direcció horitzontal, i diagonal cadascuna de les fileres de cases del…
escacs
© Fototeca.cat
Escacs
Joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles o escacs sobre un escaquer.
La meitat de les peces són de color blanc o bé clar, i hom les anomena peces blanques , i l’altra meitat de color negre o bé fosc i hom en diu peces negres Cada jugador disposa, en iniciar la partida, de totes les peces d’un dels dos colors, que són un rei , una reina o dama , dos alfils alfil antigament, orfils , dos cavalls cavall , dues torres torre antigament rocs i vuit peons peó , disposades de la manera següent en el primer rengle el rei i la reina en les dues caselles o escacs centrals, de manera que la reina ocupi el…
català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix…