Resultats de la cerca
Es mostren 2485 resultats
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…
pantà del Prat
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls del municipi de Torreblanca (Plana Alta), situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, on continua per l’albufera d’Albalat dels Ànecs.
es Salobrar
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls i antic golf del municipi de Campos (Mallorca), al S de la vila, vora els banys de Sant Joan.
la Bullosa
Aiguamoll
Antic aiguamoll de gran extensió situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude als municipis d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i dels Angles (Alta Cerdanya).
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses Després de la construcció 1902 d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut un gran pantà pantà de la Bullosa o de les Bulloses , de 13 milions de metres cúbics de capacitat, destinat a la regularitzar l’aigua de la Tet i a la producció d’electricitat A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic
salina de Coipasa

Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina