Resultats de la cerca
Es mostren 3625 resultats
plana del Danubi
Pla
Plana de l’Europa central, al sud de Romania, que s’estén des dels Alps de Transsilvània fins a la mar Negra al llarg de la vora esquerra del Danubi.
De clima continental fred, és una àrea agrícolament molt rica on el nucli principal de població és Bucarest
pla d’Era Cigalèra
Calma
Calma (2 126 m alt.) del terme de Bausén (Vall d’Aran), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany d’Era Cigalèra
.
calm Colomer
Calma
Calma (2 802 m alt.) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran (Baixa Cerdanya), entre els termes de Talltendre, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l' estany de calm Colomer , l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer , desguassa al Segre a través del riu de la Llosa
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
text crític
tardà | tardana
Lingüística i sociolingüística
Dit de les llengües o dels fonemes lingüístics en les últimes fases de llur evolució.
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…