Resultats de la cerca

És un precursor de la renaixença literària del s XIX Fou arquebisbe maronita d’Alep 1725-32 Bon coneixedor del siríac, del llatí i de l’italià, ultra de l’àrab, escriví manuals per a l’estudi de la llengua Baḥt al-maṭālib, 1705 etc i un diccionari Iḥkām bāb al-i'rāb min luǧat al-A'rāb, 1718, on inclou lèxic usat pels cristians En el camp de la poesia assajà, amb èxit, l’aplicació de les formes clàssiques àrabs a temes específicament cristians

Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més…

Seguint la formulació de HKloss 1969, hom sol distingir-ne dos vessants complementaris la planificació del corpus intervencions sobre el mateix codi lingüístic tals com l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la pronúncia o l’elaboració de registres específics i la planificació de l’estatus , referent a l’ús de les diverses varietats lingüístiques i que comporta activitats de promoció o regulació legislativa per a difondre el coneixement o l’ús d’alguna varietat lingüística, amb tècniques com ara la immersió lingüística La planificació lingüística és, doncs, un canvi lingüístic o…

Professor de la Universitat de Copenhaguen, s’especialitzà en l’estudi gramatical del francès i de l’espanyol moderns La seva tesi Structure immanente de la langue française 1951 té com a objectiu l’aplicació de la teoria glossemàtica de LHjelmslev en un idioma concret Més endavant s’allunyà bastant d’aquestes idees, particularment en la seva extensa gramàtica francesa del 1965, en danès, on procura descriure com funciona una llengua, partint però de dades positives Al castellà va dedicar un llibre sobre les categories verbals, Mode, aspect et temps en espagnol 1953, i una…

En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la lingüística…

Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En ésser illuminat…

És catedràtic de lingüística a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Fou un dels fundadors de la semàntica generativa en lingüística durant els anys seixanta, impulsor de la lingüística cognoscitiva durant la dècada dels setanta i investigador reconegut de la teoria neuronal del llenguatge als vuitanta Per a Lakoff, el coneixement humà està organitzat a partir de models cognitius idealitzats de diversa naturalesa proposicionals, esquemes d’imatge, metafòrics, metonímics i simbòlics Aquestes xarxes conceptuals emergeixen de la nostra experiència corporal en el món i adquireixen nivells d’…

La frase el metge que va permetre que l’operació es fes en males condicions ha estat condemnat , simplificant molt, es descompon en una primera frase matriu algú ha condemnat el metge , en la qual hom practica la inserció d’una segona frase el metge va permetre alguna cosa Però aquesta segona frase fa també de matriu, on hom insereix una frase tercera algú va fer l’operació en males condicions La idea del cicle és que cal començar l’aplicació de les transformacions per la frase inserida més profundament, en aquest cas, la tercera Així, hom aplica la transformació de reflexivació…