Resultats de la cerca

S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra 1900-06 i de Lleó 1903-07, i del d’Astúries del 718 al 910 1919-21 En collaboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium El 1925, per encàrrec…

Estudià el perfet gascó Collaborà a “Revue des Langues Romanes”, i revisà en successives edicions l’obra del seu pare Éléments de linguistique romane

Deixeble d’Édouard Bourciez i influït per Gilliéron, Rousselot i Grammont, es doctorà amb Études de dialectologie landaise —acompanyats d’un Petit Atlas linguistique d’une région des Landes — i Recueil de textes des anciens dialectes landais Fou professor de filologia romànica i de lingüística general a la Universitat de Montpeller 1911-13 i a la Sorbona 1933-47 Especialitzat en geografia lingüística i gramàtica històrica, acollí amb interès les noves teories lingüístiques Entre els seus nombrosos treballs destaca Linguistique et dialectologie romanes problèmes et méthodes 1923 Des del 1921…

Estudià especialment la llengua i la literatura gascones, collaborà a la “Revue critique d’histoire et de littérature”, i publicà Éléments de linguistique romane 1910 i Précis historique de phonétique française 1921

L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier…

Estudià lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid i a París Ensenyà a les universitats de París, de Llemotges i de Bordeus Fou director de l’Institut d’Études Hispaniques de la Sorbona Entre les seves nombroses publicacions, en bona part dedicades a temes de llengua i literatura hispànica —sobretot castellana—, destaquen l’edició de Les homélies d’Organyà 1961 i la d' El Fuero de Jaca 1964

Inicià els seus estudis després de la guerra civil de 1936-39, a la presó, i el 1959 es doctorà en filosofia i lletres És autor, entre altres obres, de Fonética histórica vasca 1961 i Lenguas y protolenguas 1963 Una selecció de la seva extensa obra en èuscar ha estat recollida a Mitxelenaren idazlan hautatuak ‘Obres escollides de Mitxelena’, 1972 Màxima autoritat mundial en el camp de la lingüística basca, sota la seva direcció hom dugué a terme la unificació de l’èuscar literari Signà les obres en castellà Luis Michelena Fou membre de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca Fou…

Professor a Pau, s’interessà per l’estudi del basc i del georgià, llengües que arribà a dominar perfectament Catedràtic de basc a la Universitat de Bordeus 1948, en els seus nombrosos treballs més de dos-cents es decantà per la hipòtesi de l’origen caucàsic del basc, i alhora estudià aspectes gramaticals i filològics d’aquesta llengua, especialment els relatius al verb basc, que inicià amb la seva tesi, en dos volums, Le système du verbe basque au XVIe siècle 1943 Publicà també estudis de vocabulari tant basc com georgià o caucàsic en general, etc, de literatura amb traduccions…

Estudià a l’École Normale Supérieure de París Residí a Madrid, fins el 1922 on, becat, feu recerca Ensenyà lletres franceses a la Universitat de Lisboa 1922-26 i fou professor al Lycée de Bordeus 1926-29 Alternà l’ensenyament a la Sorbona amb les recerques a l’École Française de Madrid Professor al Collège de France, que dirigí en 1955-65 i membre de l’Institut de France des del 1952, fou director de l’Institut d’Études Hispaniques, de París, i del “Bulletin Hispanique” El 1937 publicà el seu estudi fonamental, la tesi Érasme et l’Espagne recherches sur l’histoire spirituelle du…

Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poe­sia , La Publicitat , El Matí , Revista de…