Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
Albert Bastardas i Boada
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüísta.
Catedràtic del Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona i professor de sociolingüista De formació filològica, es doctorà a la Universitat Laval Quebec Fou membre fundador i primer director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona CUSC 1998-2010 Ha estat reconegut pel desenvolupament dels conceptes d’ecologia de les llengües, subsidiarietat lingüística i sostenibilitat lingüística en l’estudi dels efectes de la globalització en la supervivència de les llengües
Joaquim Torres i Pla
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista.
Fundador del Grup Català de Sociolingüística actual SOCS-IEC, que presideix des de l’any 2006, és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans De formació sociològica, ha desenvolupat la major part de la seva recerca en el camp de la demolingüística, amb diverses recopilacions sobre els estudis demoscòpics de la llengua catalana, ha fet recerca en el camp de la transmissió lingüística intergeneracional i ha coordinat l’anàlisi de les Enquestes d’Usos Lingüístics de Catalunya i Andorra
Gentil Puig i Moreno
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista.
Professor honorari de la Universitat de Perpinyà i de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha destacat per la recerca demolingüística a la Catalunya del Nord Fou fundador del Grup Català de Sociolingüística actual SOCS-IEC
Matilde Tubau i Bergadà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòloga.
Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis…
,
Jon Landáburu Illarramendi

Jon Landáburu
Lingüística i sociolingüística
Lingüista basc.
Llicenciat 1965 en filosofia per la Universitat de la Sorbona de París, posteriorment es diplomà 1971 i doctorà 1976 en Lletres i Ciències Humanes especialitat lingüística, per la mateixa universitat Posseeix les nacionalitats francesa i colombiana Després d’exercir a França la docència en filosofia a l’ensenyament secundari, al final dels anys seixanta passà al Liceu Francès de Bogotà, i des d’aleshores començà una trajectòria acadèmica que alternà a les universitats de París i de Los Andes de Bogotà -on fou professor titular del 1992 al 2000-, i en les quals impartí matèries diverses sobre…
Josep Llobera i Ramon
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i activista cultural.
Lingüista i activista cultural Cofundador a Cornellà de Llobregat de la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, hi organitzà la secció sardanista i cursos de català, que impartia gratuïtament durant el franquisme, l’únic que ho feia en aquesta població durant el franquisme Posteriorment s’incorporà a la Junta Assessora per a l’Ensenyament del Català JAEC, i del 1971 al 1988 fou corrector lingüístic de l’ Institut d’Estudis Catalans sota la direcció de Ramon Aramon i Serra Collaborà també amb Joan Coromines en diversos treballs de toponímia, participà en el volum 3 de la …
Institució de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Entitat creada a Barcelona el 1937 per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…
Diccionari general de la llengua catalana
Coberta de la primera edició (1932) del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu dut a terme per Pompeu Fabra i Poch (1932) com a complement del Diccionari ortogràfic (1917) i com a culminació de la seva tasca de fixació i depuració del català modern.
L’ Institut d’Estudis Catalans , davant les dificultats de la cultura catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera 1923-30, en precipità la redacció complerta per l’autor en sis anys, ajornant la realització d’un diccionari més complet i més documentat Tot i això, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d’exemples, per la incorporació dels noms científics i per l’obertura al llenguatge aleshores més nou Aviat esgotat, no fou possible de fer-ne una segona edició fins el 1954 D’aquesta, ja pòstuma prologada per Carles Riba i Bracons , l’Institut d’Estudis Catalans n…
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes.
Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
Portada del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de l’edició de 1929-37, segons les Normes ortogràfiques de l’IEC
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum