Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…
nivell de llenguatge
Lingüística i sociolingüística
Varietat de llengua característica d’un estrat social (parlar xava), d’una determinada especialització (llenguatge cientificotècnic) o d’un grau de formalitat concret (llengua col·loquial).
La teoria del registre ha posat en relleu la inadequació d’aquest terme, procedent de la lingüística francesa, pel fet que presenta com en una mateixa gradació unidimensional varietats que són dialectes socials propis d’un grup —com és el cas del xava— i varietats de caràcter funcional o diatípic, fruit de la influència de factors situacionals diversos
malapropisme
Lingüística i sociolingüística
Ús incorrecte de mots o expressions cultes, poc usuals o estrangers, per algun parlant que en desconeix la forma i el sentit precisos i els substitueix per uns altres de semblants fonèticament: implacable per impecable, uniforme per informe, neuròtic per eròtic, etc
.
jargó
Lingüística i sociolingüística
Parla incorrecta, deformada o incomprensible.
jargó
Lingüística i sociolingüística
Varietat de parla d’alguna comunitat marginada.
ieisme
Lingüística i sociolingüística
Defecte consistent en la pronúncia sistemàtica de [j] en comptes de [£]; per exemple: ioc per lloc, ei per ell, iapis per llapis
.
ieisme
Lingüística i sociolingüística
Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar [j] el resultat de l’evolució dels grups c’l, g’l, t’l i ly del llatí vulgar.
P ex ull pronunciat ui provinent d' oc'lu , poll poi de pedic'lu , vell vei de vet'lu