Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
conversió
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia del Cercle de Praga, pas d’una categoria a una altra per mitjans morfològics que no alteren la base dels mots.
Així, sobre la base menj- hom pot formar el verb menjar , l’adjectiu menjador , els substantius menjadora i menja , etc
convergència
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual dues llengües de sistemes no emparentats genealògicament arriben a posseir estructures semblants.
Les llengües convergents formen àrees contínues sobre els mapes lingüístics, fet que s’explica pel contacte cultural entre zones pròximes N'és un exemple l’àrea mediterrània d’accentuació lliure, que comprèn des del portuguès fins al rus S'oposa a divergència
contaminació
Lingüística i sociolingüística
Fusió, en l’evolució d’un mot, de determinats sons i accepcions provinents d’un altre mot anàleg.
Per exemple, en català, l’equivalent del llatí gravis s’ha d’explicar per contaminació de levis perquè doni greu el mot crosta, amb o' , procedent del llatí crusta, s’hauria pronunciat amb o-> si no hi hagués intervingut la contaminació de closca Moll etc Aquest fenomen és anomenat també encreuament
contagi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb
constituent immediat
Lingüística i sociolingüística
En una frase o tota altra construcció sintàctica o morfològica, cadascun dels elements de nivell més baix que entren en la construcció, de tal manera que entre l’element i la construcció sencera no s’interposa cap construcció parcial de nivell intermediari.
Així, en la frase els meus millors amics són lluny , els constituents immediats són els meus millors amics i són lluny els de els meus millors amics són els meus i millors amics els de els meus són els i meus els de els són el -i -s i així successivament El concepte deriva d’un procediment d’anàlisi gramatical, en el fons molt tradicional, però que L Bloomfield i els seus deixebles feren explícit per primera vegada, fins que N Chomsky l’ha formalitzat rigorosament i alhora n'ha mostrat els límits Dues maneres gràfiques molt eficaces de mostrar la descomposició són els parèntesis que…
constel·lació
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, fenomen pel qual dues unitats compatibles no presenten cap mena de dependència recíproca.
En el decurs, la constellació rep el nom de combinació per exemple, entre l’ús de per i de a , que poden anar, o no, juntes, i en la llengua, el d' autonomia en català, les categories de gènere i nombre
connotació
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’informació que transmet un mot en el seu aspecte semàntic, tenint sempre en compte el sistema de valors del parlant emissor i receptor.
El mot lleó , per exemple, denota l’animal d’aquest nom i connota “força”, “poder”, etc Alguns semanistes consideren com a connotació només les associacions “emotives” o “evocatives” del mot, com les de l’exemple anterior, i desestimen les de tipus “cognitiu” objectivament establertes, com la connotació d’estrangerisme del mot míting
connexió
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, funció els functius de la qual coexisteixen en una determinada cadena i són anomenats relats
.
Són connexions les funcions de solidaritat, selecció i combinació funció