Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
calc semàntic
Lingüística i sociolingüística
Forma de manlleu que imita l’esquema o la significació d’un mot o d’una locució estrangers i no llur realitat fonètica.
Així, els mots gratacel cat , rascacielos cast i gratte-ciel fr imiten el mot anglès sky-scraper
cakchiquel
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família maia- quiché
(grup quiché
), parlada aproximadament per 350 000 persones als departaments de Sololá, Chimaltenango, Sacatepéquez i Escuintla, a Guatemala.
caixubi
Lingüística i sociolingüística
Parlar eslau occidental relacionat amb el polonès, parlat pels caixubis.
caixmiri
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària parlada per prop de dos milions de persones (1981) a la vall del Caixmir i a les muntanyes veïnes.
Pertany originàriament al grup dàrdic, però ha rebut fortes influències literàries del sànscrit Presenta trets morfològics arcaïtzants És escrit en l’alfabet Sharada , derivat del devanagari Ha estat el vehicle d’una de les literatures índies indi
caixibo
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu d’indis del Perú que pobla els afluents de l’esquerra del riu Ucayali.
Pertanyen a la família pano, de la qual constitueixen el grup més nombrós
caingang
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una família de tribus índies que s’estenia principalment a la conca esquerra del riu Paraná, des del Rio Grande, al nord, fins més al sud del riu Uruguai.
Són anomenats coroados pels brasilers Lingüísticament pertanyen a la família gepanocarib
cahita
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un grup de tribus índies de l’Amèrica del Nord de llengua comuna.
Els cahites habitaven al nord-oest de Mèxic, als cursos baixos dels rius Sinaloa, Fuerte, Mayo i Yaqui En entrar en contacte amb els conqueridors castellans 1533 eren uns 100000 Les tribus principals que han sobreviscut són els mayos mayo i els yaquis yaqui La llengua cahita pertany a la família utoasteca
cadena
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, classe o conjunt d’elements a qualsevol nivell de l’anàlisi sintagmàtica, o sigui una successió d’elements que constitueix una unitat en aquell nivell (frase, clàusula subordinada, mot, etc).
so buit
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de Nikolaj Sergejevič Trubeckoj, denominació que reben els fonemes emparentats amb els plans, amb els quals formen una oposició equipol·lent, basada en una impressió acústica de buidor a les cavitats supraglòtiques enfront d’una planesa de les mateixes cavitats.
En català no hi ha oposicions basades en la buidor/planesa, per manca de fonemes retroreflexos o de sèries guturals arrodonides i no arrodonides