Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
buduma
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble africà de les ribes i de les illes del llac Txad.
Els budumes uns 20 000 individus es dediquen principalment a la pesca i la ramaderia i són de religió musulmana Llur llengua ha estat emparentada amb el haussa per MDelafosse, i JH Greenberg l’inclou en el grup txedià
britònic
Lingüística i sociolingüística
Branca del llengües cèltiques
representada pel gal·lès o càmbric, el còrnic, el bretó i el picte.
branca
Lingüística i sociolingüística
Successió ordenada de segments d’un arbre ( arbre de derivació d'una frase
) en la qual cada un és limitat per dos nusos, i dos de successius tenen un nus comú.
borgonyó
Lingüística i sociolingüística
Dialecte francès que s’estén per l’antiga Borgonya, el Nivernès i part de la Xampanya.
Entre els trets del dialecte antic cal assenyalar el pas de a lliure a ie juratu > jurié , el de e travada per t, s, r a a mittit> mat> r> , i el de o seguida de ch, j a oi bucca> boiche
bobo
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup voltaic, del grup de llengües nigerocongoleses, parlada pels bobos.
blackfoot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble algonquí de les Praderies compost de tres tribus federades que parlen una mateixa llengua: els blackfeet
pròpiament dits o siksika
, els piegans
i els bloods
.
Ocupaven les regions al peu de les muntanyes Rocalloses, al voltant del curs superior del riu Saskatchewan Cada tribu estava dividida en diversos clans que se separaven i s’unien de manera intermitent La forma de vida tradicional es basava en la cacera del bisó americà, principal recurs alimentari, i en la guerra contra les tribus veïnes A mitjan s XVIII domesticaren el cavall, que esdevingué un element essencial de llur cultura Resistiren la penetració dels blancs fins a mitjan segle XIX però l’extinció del bisó americà acabà de precipitar-ne el declivi demogràfic…
biscaí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del basc
estès per Biscaia (exclosa la part occidental, de llengua romànica), alguns punts d’Àlaba i l’oest de Guipúscoa.
Pròxim al biscaí, hi havia en altre temps el basc parlat en una bona extensió d’Àlaba i a la riba dreta de l’Ebre Bé que aquesta àrea dialectal és ben diferenciada, sembla que no té fonament l’opinió que oposa el biscaí a la totalitat dels altres dialectes L’ús com a instrument literari és relativament precoç i abundant
birmà
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família sinotibetana que hom inclou habitualment dins un gran grup tibetobirmà i que comprèn com a principals llengües el birmà, el katxin i el kuki.
bihari
Lingüística i sociolingüística
Llengua índica del grup oriental parlada per prop de 40 milions de persones a l’estat de Bihar, fins gairebé al sud de Chota Nagpur, i a l’estat d’Uttar Pradesh, fins més a l’oest de Benarés.
El bihari és una llengua de transició entre el bengalí i el hindi Es divideix en tres dialectes, aplegats en un grup oriental que comprèn el maithili, arcaïtzant, i el magahi continuació directa del pràcrit magadhi, i en un grup occidental format pel bhojpuri