Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
forma lliure
Lingüística i sociolingüística
Forma que pot ésser usada com a proposició; per exemple, un mot (estima).
No, en canvi, les formes limitades, com els afixos estima-ble, re-presentar
lleonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic parlat a l’antic regne de Lleó (des d’Astúries fins a Badajoz), el qual, especialment a l’est, ha perdut terreny, a causa de l’expansió castellana.
Els seus trets més destacats són diftongació de ǫ en ue, ua, uo i de Ę en ie, ia , epèntesi de i gociu , ‘goig’, palatalització de L-inicial lluna < LUNA, š provinent de -X- i -SC- eixada < ASCIATA, així com de G e , i , J xiniestra < GENESTA, -MB- inalterat llamber , ‘llepar’, lateralització de l’element implosiu dels grups T'C, B'T, etc nalga < NATICA i extensió dels incoatius en -z- merezo, 'mereixo’, mereza , ‘mereixi’
llenguadocià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.
Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar, galina , i del…
llengua vernacla
Lingüística i sociolingüística
Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
llengua oficial
Principals llengües parlades actualement al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua exigida per un estat en òrgans de l’administració, l’escola i altres nivells oficials d’aquest estat.
Amb la llengua oficial, o llengües oficials, coexisteixen dins un estat les llengües no oficials, també anomenades regionals o ètniques
llengua morta
Lingüística i sociolingüística
Llengua que ja no té parlants (com és ara el dalmàtic).
llengua materna
Lingüística i sociolingüística
Llengua que ha estat apresa des de la infància, generalment al lloc de naixença del parlant.
llengua d’oïl
Lingüística i sociolingüística
Denominació antiga del francès, per oposició a llengua d’oc.
La denominació procedeix de la veu oïl , en francès antic ‘si’
llengua de cultura
Lingüística i sociolingüística
Llengua que serveix —o ha servit— de suport a una literatura escrita i és instrument d’una cultura.