Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
canvi funcional
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que s’esdevé quan un mot que pertany a una determinada classe, definida per una funció característica, passa a adquirir la funció definidora d’una altra.
Així, el mot petit d' el meu fill petit pertany a la classe dels adjectius i el d' el petit dels meus fills pertany a la dels substantius En l’expressió cafè cafè el primer mot pertany a la classe dels substantius i el segon a la classe dels adjectius Aquest fenomen és anomenat també metàbasi
anàlisi funcional
Lingüística i sociolingüística
Anàlisi lingüística que té per objecte les funcions portades a terme pels objectes concrets de la llengua.
ful
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup nigerocongolès parlada pels fulbes
.
Erròniament ha estat sovint considerada com a llengua camítica, emparentada amb els dialectes berbers El seu sistema pronominal és de tipus alliteratiu El verbal, molt complex, té veu passiva, mitjana i activa Els radicals són de tipus monosillàbic tancat, és a dir, consonant-vocal-consonant
frontera lingüística
Lingüística i sociolingüística
Límit que separa dos dominis lingüístics.
És conseqüència de factors naturals o històrics La frontera entre llengües sol comprendre isoglosses superposades o molt acostades per exemple, la que separa el català i l’occità sovint, però, hi ha zones de transició com la del Capcir Les fronteres entre dialectes presenten més interferències per exemple, entre valencià i català nord-occidental
frisó
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del grup continental.
Es divideix en tres subdialectes el frisó occidental, parlat al nord dels Països Baixos, l’oriental, a certs reductes de l’antic Oldenburg, i el septentrional, a l’illa d’Helgoland, a la costa del Slesvig al nord d’Husum i a les illes de la mateuxa costa fins a Sylt
fraseologia
Lingüística i sociolingüística
Ús inadequat o abús de la frase o dels seus elements que provoca una redundància inútil o exagerada.
fraseologia
Lingüística i sociolingüística
Estil d’un escriptor en l’estructuració de les frases de la seva obra.
frase matriu
Lingüística i sociolingüística
Segons la terminologia de Lees, frase dins la qual hom n’intercala una altra, anomenada frase constituent
.
Per exemple, a L’home que acaba d’arribar ens ha donat notícies d’en Pere , la frase matriu és L’home ens ha donat notícies d’en Pere , mentre que L’home acaba d’arribar és la frase constituent
frase feta
Lingüística i sociolingüística
Expressió com estereotipada, d’ús corrent en la llengua.
fràncic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del germànic occidental, parlada pels francs.
Els seus dialectes antics eren el ripuari, el del Mosella, el renà, el meridional i el de l’est En el domini galloromànic influí, segons alguns romanistes, sobre la diferenciació del francès respecte al galloromànic o occità diftongació en síllaba lliure, aspiració de la h- , certs mots, etc