Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
assimilar-se
Lingüística i sociolingüística
Esdevenir un so semblant o idèntic a un altre (assimilació).
proposició asseverativa
Lingüística i sociolingüística
Proposició afirmativa que enuncia una conformitat objectiva del subjecte amb el predicat: Avui arribaré tard.
assamès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada a l’Assam, a la vall del Brahmaputra, riu avall de Dibrugarh, per sis milions de persones aproximadament.
L’assamès prové del māgadhī parlar pràcrit de Magadha, regió de Patna i és dividit en dos dialectes, l’assamès pròpiament dit, i el dialecte occidental És escrit generalment en caràcters bengalins i posseeix una literatura abundant bé que no particularment original literatures índies
composts asintàctics
Lingüística i sociolingüística
Composts la forma dels quals no és igual a la de cap combinació lliure de mots viable dins la llengua (Bloomfield).
asindètic | asindètica
asiànic | asiànica
Història
Lingüística i sociolingüística
Terme creat per a designar un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic, les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.
Hom hi incloïa el sumeri, l’elamita, el cassita, el hatti, el luvi, el lici, el lidi i el cari L’estudi, molt difícil, per l’escassesa o l’obscuritat dels documents, ha revelat l’artificiositat d’aquesta denominació, feta sobre una base merament geogràfica
llengua artificial
Lingüística i sociolingüística
Tot sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada (tret de les meres transcripcions, directes o indirectes, de la parla, com són els sistemes d’escriptura); per exemple, certs codis secrets, les notacions científiques, etc.
Hjelmslev formula la diferència entre una llengua artificial i una llengua natural o “de cada dia” dient que “una llengua de cada dia és en la pràctica una llengua a la qual tota altra llengua es deixa traduir, tant una altra llengua de cada dia com qualsevol estructura lingüística imaginable”, mentre que una llengua artificial té uns usos limitats
llenguatge articulat
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressió oral humana caracteritzada per la successió de trets convencionals, diferents, contrastius, identificables i, per tant, analitzables en els seus components.
També és anomenat així pel fet d’oposar-se a altres menes d’expressió com són ara les gràfiques, de senyals, etc, que, si més no, mai no deixen d’ésser articulades en el sentit primari
article
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les divisions d’un diccionari corresponents a un mot.