Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
ari
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble ari
.
Hom pot reconstruir un sistema esquemàtic de la llengua a partir de l’indi i de l’irànic, que tenen molts punts de semblança exclusiva respecte a les altres llengües indoeuropees, especialment en la morfologia i en el lèxic
àrea semàntica
Lingüística i sociolingüística
Àrea que comprèn un mot amb un significat determinat, com, per exemple, l’àrea semàntica de padrí (avi), que s’estén per gran part de la Catalunya occidental i de Mallorca
.
àrea relegada
Lingüística i sociolingüística
Àrea que conserva un fenomen lingüístic en la seva fase antiga, com, per exemple, l’àrea del català occidental i meridional que manté l’africada.
arcaisme
Lingüística i sociolingüística
Ús de mots, formes o construccions antiquats.
Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc L’ús dels…
arcaisme
Lingüística i sociolingüística
Mot, forma o construcció antiquats, caiguts en desuetud: conquerre, occiure, lleixar
.
arbre de derivació d’una frase
©
Lingüística i sociolingüística
Diagrama en forma d’arbre dels constituents immediats de la frase.
el fet que Operant sobre la cadena terminal d’aquest gràfic, una transformació nominalitzadora obtindrà el suïcidi de la seva dona a partir de la frase dominada, i dues transformacions de supressió eliminaran BB i de la seva dona i finalment, les “regles d’ajustament” donaran la representació fonològica de la frase, d’on s’ha de derivar la fonètica La simple inspecció del diagrama revela un fet crucial que l’estructura profunda d’aquesta frase és molt més complexa que la de la frase En Pere ha dut la seva dona a la platja , molt semblant superficialment A la primera frase, en efecte, la seva…
arbitrarietat del signe
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’arbitrari del signe lingüístic.
Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és…
arrel
Lingüística i sociolingüística
Un dels elements etimològics de què es compon un mot.
Constitueix el nucli d’una família de vocables i n'indica el sentit fonamental Resta l’arrel d’una paraula quan hom en separa els sufixos, prefixos, infixos i les modificacions flexionals, els quals, units a ella, serveixen per a concretar-la en algun aspecte del significat Així, doncs, ve a ésser l’element comú, que en la comparació amb una sèrie de mots d’un mateix parentiu semàntic porta la idea comuna de tots ells En poble i poblet hi ha una arrel pobl- Saussure en parla com de l’element irreductible i comú a tots els mots d’una mateixa família, tenint en compte els diferents graus de…